Nascut a Alzira (València) en 1953, Joan Antoni Llinares Gómez ha sigut designat pel Parlament valencià, sense cap vot en contra, per a dirigir la recentment creada Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. Aquest advocat torna a la seua terra després de destapar casos de corrupció a Catalunya.

Anteriorment va ser membre de l'equip fundador de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) en 1988, on té la seua plaça en excedència i va treballar en tasques jurídiques i administratives durant 13 anys. Després es va traslladar a Barcelona per a exercir llocs en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (2001-2009) i en el Palau de la Música, que va gestionar després de l'escàndol de Millet. També ha sigut gerent de l'editorial Bromera. La seua última comesa abans de tornar a València ha sigut la direcció de l'Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de l'Ajuntament de Barcelona que presideix Ada Colau.

Quins són els plans més immediats de la nova Agència Antifrau?

La primera expressió de la posada en funcionament va ser el meu nomenament i presa de possessió fa un parell de setmanes. El següent és desenvolupar els aspectes de la llei que li permeten començar a caminar a partir de tenir un pressupost i una plantilla propis. En açò és en el que estic ara. Si tot va bé, el primer pressupost de funcionament l’aprovarà aquest divendres el ple del Consell, i en els anys successius ho faran Les Corts.

A quant ascendirà?

A un milió i mig d'euros. Amb açò podré començar a fer una primera selecció d'urgència de funcionaris amb els quals poder iniciar els aspectes logístics, molt vinculats a la gestió i a l'assistència jurídica, per a continuació fer-ho amb els llocs de naturalesa d'anàlisi i de recerca.

Quantes persones seran necessàries per a funcionar?

Amb l'Agència completament desenvolupada, al voltant de 30 persones, tenint en compte que una part d'aquesta plantilla es dedicarà a la gestió econòmica, de personal i pressupostària. L'Agència tindrà autonomia completa. A final d'any, amb el pressupost inicial, podria cobrir-se més de la meitat de la plantilla.

Existeixen agències d'aquest tipus en altres llocs?

No és una cosa nou. L'existència de les agències contra el frau i la corrupció es va plantejar en la Unió Europea en 1999 amb la creació de l'Oficina de la Lluita contra el Frau (OLAF). Té un àmbit d'actuació en tota la UE per a controlar i investigar sobre el correcte ús dels fons europeus. També l'ONU, veient el cabal de recursos que es perdien per la corrupció, va plantejar la necessitat que els Estats crearen organismes especialitzats. França té la seua oficina de lluita contra el frau, Catalunya fa 10 anys va crear la primera a Espanya i ara s'està avançant a Balears i Andalusia.

És més necessària una agència contra la corrupció a la Comunitat Valenciana que en altres territoris?

No, tan necessària és ací com a Madrid o Balears, Extremadura o Galícia. És una necessitat perquè la corrupció s'ha acostumat a sortejar i a enganyar als sistemes de control tradicionals, que no arriben a detectar les metodologies tan sofisticades i desenvolupades que han tingut les estructures corruptes, els grups incrustats dins de l'Administració que s'aprofiten del poder que tenen, com ha demostrat la realitat tan brutal que hem conegut. Han detectat molt poc i a voltes gens, i quan ho han fet no han tingut mitjans per a poder aprofundir, quedant-se a voltes l'Administració en una inactivitat quan l'havien d'haver atallat.

La inactivitat és solament de l'Administració o també de la Justícia, de la Fiscalia…?

Són qüestions diferents. A la Justícia arriben solament els casos en els quals els indicis dels delictes són manifests, i perquè algú els ha denunciat. El que les agències antifrau es plantegen és que els comportaments es puguen considerar delictius des de molt abans, irregularitats administratives que, de mantenir-se o de repetir-se, entrarien dins de possibles tipus delictius o no, però que suposen un mal funcionament de l'Administració. En aquesta fase preventiva és on tenen el camp d'actuació i competències l'Agència valenciana i la resta d'oficines antifrau. Quan, del resultat d'una recerca detectem conductes delictives, posarem tota la informació i documentació a la disposició de la Justícia, a la qual ajudarem en tot allò que es puga plantejar.

El treball de l'Agència és evitar aqueixes conductes?

Sí, és precisament prevenir que puguen desenvolupar-se conductes fraudulentes o corruptes. En què consisteixen? En l'ús del poder públic per a beneficis particulars propis o de tercers. Es tracta d'evitar que açò es produïsca i que aqueixes conductes arrelen. Aqueix és el caràcter profilàctic de l'Agència.

La llei per la qual es crea l'Agència valenciana té un règim sancionador. Quines conductes concretes castigarà?

Són poques. Essencialment és la negativa a lliurar documentació o informació sol·licitada per part de directius i responsables de l'Administració, empreses o entitats públiques, dificultar el treball de l'Agència o lliurar informació falsa (ací s'inclouria la falsa denúncia, que és un delicte en si mateix i es traslladaria a la Justícia) i finalment actuar contra aquells que prenguen represàlies contra els funcionaris que denuncien conductes fraudulentes.

De quins imports estem parlant?

La llei atorga a l'Agencia potestat per a obrir expedient sancionador contra aquells que tinguen aqueixes conductes, que estan qualificades molt greus. Les sancions poden anar de 30.000 a 400.000 euros.

Quins aspectes destacaria de la llei valenciana antifrau?

El fet que la llei haja desenvolupat la figura de l'informador i la seua protecció és una de les qüestions més innovadores a nivell d'Estat espanyol. L'Estat encara no té una llei que protegisca al denunciant. Una qüestió és la denúncia anònima i una altra el denunciant que planteja la denúncia i després pot ser víctima de represàlies o mobbing. La llei ací ens permet actuar de forma molt contundent i atorga al denunciant el dret a romandre en el seu lloc de treball, al fet que no s'interrompa la seua carrera professional, al fet que no es dificulten ascensos, i també permet que, si se sent en una posició incòmoda on ha denunciat, canviar de lloc de treball sense pèrdua de drets. Açò és el que s'hauria d'haver fet fa molt temps amb funcionaris que han permés detectar trames.

Es fomentaran les denúncies anònimes?

Un dels objectius de l'Agència és establir els mitjans tecnològics perquè aquelles persones que no s'atreveixen a denunciar amb el seu propi nom puguen dirigir-se de forma anònima i enviar documentació. Però amb aquest tipus de denúncies cal establir mecanismes també de prevenció i solament quan es verifica que allò que es denuncia té els elements suficients per a donar credibilitat es començarà a actuar. L'Agència acceptarà la fórmula del denunciant i propiciarà a través d'un mitjà com la Bústia Ètica que vam crear a Barcelona, perquè qualsevol ciutadà puga dirigir-se a l'Agència des del seu ordinador o telèfon sense haver d'identificar-se, però amb les garanties perquè solament s'accepten les denúncies quan hi haja elements de credibilitat i autenticitat. A partir d'ací, el procediment serà com qualsevol un altre amb identificació del denunciant.

Quin àmbit té l'Agència valenciana anticorrupció?

Abasta des del sud fins al nord de la Comunitat Valenciana i des de l'est a l'oest totes les administracions, siga local, autonòmica, serveis públics, empreses que els gestionen… És un àmbit d'actuació molt ampli.

Considera suficient el termini de sis mesos ampliable a altres sis que dóna la llei per a les recerques?

Sí, una vegada estiguem amb els mitjans previstos, amb sis mesos es pot acabar una recerca i, si és molt complexa, caldrà ampliar el termini.

L'Agència necessitarà sigil en les seues recerques. Com es compatibilitzarà açò amb la transparència que ha de caracteritzar la lluita contra la corrupció?

La llei exigeix a l'Agència el sigil i la confidencialitat de totes les seues actuacions. En principi, per l'eficàcia de la pròpia recerca i per la protecció d'aquelles persones que es puguen veure involucrades i les que estiguen ajudant a la pròpia recerca. Hi ha obligació de presentar una memòria anual davant Les Corts sobre les seues actuacions. Ací caldrà combinar que es tinga la màxima informació i alhora la protecció d'aquells fets que estiguen en seu judicial. L'Agència no pot treballar en secret perquè la seua obligació és rendir comptes. És un equilibri molt complex.

Són els valencians més corruptes que la resta dels espanyols?

No. Estic cansat de dir-ho. He hagut de veure alguns casos a Catalunya, alguns molt directament com el del Palau de la Música, la institució més senyera i simbòlica, que va ser escandalós. Però vaig comprovar que allò ocorria perquè senzillament representava un modus operandi en la manera de funcionar de l'Administració de Catalunya en una determinada època. El famós 3% de l'època de Jordi Pujol es canalitzava mitjançant sistemes com el qual es va veure reflectit en el Palau. En els 14 anys que vaig estar a Catalunya era un continu saltar de casos. En cada territori hi ha. Si anem a Andalusia veiem des dels ERE, el més espectacular, fins a l'Ajuntament de Marbella de Gil i Gil. Si ens anem a Madrid està el bressol de Gürtel i de tantíssims altres casos. Per a mi la pregunta és per què València ha tingut aqueixa rellevància. Crec que s'ha produït un especial si no acarnissament sí una presa com a paradigma. A Balears ha desaparegut un partit com Unió Mallorquina, amb empresonaments, i sembla que a Balears no haja passat res o haja sigut molt poc.

I a què atribueix la rellevància de València?

No aconseguisc a entendre-ho. Evidentment hem tingut casos i ha sigut brutal, però no han sigut més que en altres parts de l'Estat espanyol.

Potser perquè va haver-hi una concentració de casos que van saltar abans?

Sí, ací hi ha hagut una recerca molt bona per part de les fiscalies, hi ha hagut denúncies que han permés que açò es destapara i crec que a més també per la gosadia dels corruptes. Els corruptes en altres costats cerquen una certa discreció i ací han sigut molt agosarats. Tenim casos d'actituds de perdonavides i de delectació amb el que han fet. Hem tingut al conseller Blasco que era portaveu en el parlament quan ja hi havia denúncies, que maltractava als mitjans de comunicació quan intentaven publicar alguna cosa amb una actitud de prepotència… Potser aqueix és el component on està el fet diferencial valencià respecte a les conductes similars en intensitat i en quantitat que s'han produït en altres llocs.

Açò va lligat a la sensació d'impunitat, que els controls no funcionaven?

Sí, ells feien tot el que feien i ningú els esmenava. Els teòrics controls eren ineficaços i no transcendien. Es quedaven en la mera constatació, la qual cosa encara reforça més la impunitat. Saben el que estic fent i no passa res, amb la qual cosa seguisc fent-ho i duplique. Aquesta sensació d'impunitat que han tingut els corruptes, unida a la prepotència d'algunes personalitats, han generat un factor de major rebuig, fins i tot mediàtic. Per ací podria venir aquest ‘sambenito’ que portem damunt els valencians, que apareixem com la terra de la corrupció, com si els altres territoris foren terra d'honestedat absoluta. A la realitat dels més de 800 casos de corrupció que hi ha oberts en tot l'Estat em remet.

Ha eixit tota la corrupció que hi ha o queda més?

Parlar de la corrupció en passat és perillós. La corrupció la pots estar tenint dins perquè hi ha molts òrgans amb poder, no solament els polítics, sinó molts àmbits amb poder real en matèria de contractacions, subvencions, nomenaments… Es tracta d'investigar quins mecanismes es duen a terme perquè càrrecs públics que estan en condicions d'alts nivells laborals, salarials, d'estabilitat econòmica i de consideració social acaben robant la recaptació per a xiquets que han patit un terratrèmol a Haití. És tremend. Aqueixa és una de les qüestions que a mi em generen una certa obsessió, quins mecanismes es posen en marxa, i açò que ha ocorregut pot estar succeint en qualsevol moment si no tenim els mitjans per a controlar que persones amb aqueix grau de desviació o degradació puguen cometre o repetir conductes d'aquesta naturalesa.

Quina és la seua proposta en aquest àmbit?

El plantejament és que la societat s'ha d'armar èticament. L'educació no pot continuar centrada que els diners està per sobre de qualsevol cosa. Hem de tenir el que ix del nostre treball i punt. L'administració pública ha d'armar-se d'estructures que impedisquen, eviten i quan es produïsquen castiguen aquestes actituds. La gent ha d'estar tranquil·la amb que els seus impostos s'estiguen gastant en el que toquen i no en desviacions per a interessos particulars.

Diria que queden més casos de corrupció per eixir, una etapa com la qual hem viscut?

No puc dir que queden més casos perquè llavors hauria de conèixer els casos. El que sí puc dir és que res impedeix que les pautes i les conductes que hem conegut fins ara es puguen estar repetint o mantenint.

Ho han d'impedir, teòricament, institucions com la qual estan impulsant.

L'armadura ètica i institucional és fonamental. Perquè si s'ix de la crisi i es torna al mateix amb un urbanisme com el qual vam tenir, on el circular de maletins era el que determinava on es construïa i on no, tornarem a l'origen de tot el desastre econòmic que hem viscut. La Comunitat Valenciana s'ha quedat sense estructures financeres pròpies per culpa de tot allò, i el deute se li ha traspassat al poder públic. El deute de l'Estat espanyol es va multiplicar per culpa de tot allò perquè hi ha hagut que absorbir tots els forats i desfalcs generats a través del món financer. Veig indicadors que dóna la sensació de que hi haja gent disposada a tornar a bambolles immobiliàries i a comportaments d'aqueix tipus i d'ací la necessitat que hi haja estructures que condicionen aquestes conductes.