La dona, representada per l'advocat Enrique Vila, va nàixer a Vitòria, a l'abril de 1979, juntament amb la seua germana bessona d'un matrimoni que tenia cinc fills més. De moment la germana no estaria interessada a conéixer als seus progenitors, amb el que el retrobament es produirà únicament amb una de les dos bessones.

La família biològica, originària de Càceres i amb escassos recursos econòmics, va sol·licitar ajuda social i les bessones van ser aleshores ingressades en una casa bressol de Guipúzcua. Segons una resolució judicial a la qual ha tingut accés Europa Press, el pare tenia problemes amb l'alcohol i la mare era sordomuda i no tenia mitjans per a criar els menors. No obstant açò, no volien que els llevaren les seues filles.

Per este motiu, i amb la mediació de Cáritas, van sol·licitar i van obtindre que les dos filles nounades foren ingressades en una casa bressol. Des que les van portar a este organisme, els pares van realitzar algunes visites a les menors -una en 1979, dos en 1980 i una altra en 1981, en esta última ocasió únicament la mare-. Tal com arreplegava la sentència, ni els pares ni uns altres familiars pròxims es preocupaven per elles ni els paraven esment.

D'esta forma, al gener de 1982, quan les menors tenien 3 anys, la Comissió Permanent de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Guipúzcua va acordar, vistos diversos informes emesos sobre la situació de les xiquetes, entregar-les en adopció.

Els pares biològics es van oposar a la mesura i van fer constar en eixe moment que havien presentat una denúncia contra la Societat Protectora de Menors per sostració de les menors. No obstant açò, este procediment va acabar arxivant-se. Vila ha puntualitzat que en esta causa els pares "no van tindre l'assessorament jurídic oportú, ja que es tractava d'una família amb escassísims recursos econòmics i socials".

El fiscal, per la seua banda, quan se li va donar trasllat per a pronunciar-se per esta adopció, també es va oposar. Va manifestar que malgrat "l'irregular procedir" dels pares, no se'ls podia considerar a les xiquetes com a "abandonades". Va recordar que els pares no havien sigut privats o suspesos en l'exercici de la pàtria potestat en el procediment en el qual van denunciar la sostració de les menors.

Malgrat la postura del fiscal i les manifestacions dels pares, els qui insistien que els havien robat les xiquetes, el jutge va aprovar l'adopció i les bessones van passar a estar baix la custòdia d'un matrimoni valencià. D'esta forma es va consumar, segons Vila, "el robatori institucionalitzat de les menors".

"MASSA HABITUALITAT"

El lletrat Enrique Vila ha manifestat, en declaracions a Europa Press, que estes circumstàncies recorden "tristament" a un fet que "es repetix amb massa habitualitat en l'actualitat", en la qual els Servicis Socials de tota Espanya "retiren menors de les seues famílies biològiques extralimitant-se en les seues funcions, penalitzant circumstàncies socials, econòmiques o culturals, sense mesurar l'interés del menor a romandre amb la seua família biològica".

Ara, després de 38 anys separats -35 des que es va aprovar l'adopció-, la dona va a retrobar-se amb els seus familiars biològics que residixen en una xicoteta localitat de la província de Càceres, ignorants fins a hui del parador de les seues filles "robades".