L'expresident del Consell Francisco Camps ha expressat este dimecres, preguntat per si la president del Partit Popular a la Comunitat Valenciana (PPCV), Isabel Bonig, és una bona candidata a la Generalitat, el seu "afecte especial" cap a la també portaveu dels populars en les Corts. En este sentit, ha destacat que va ser ell qui com a responsable autonòmic la va triar consellera.

Així mateix, Camps ha ressaltat que Bonig va ser alcaldessa de la Vall d'Uixó (Castelló) sent ell president del Govern valencià i del PPCV. No obstant açò, ha assenyalat que no li correspon a ell "ni interpretar ni opinar públicament" dels seus "companys" de partit. Ha dit d'ells, a els qui ha expressat el seu "respatler" i "afecte", que "tenen una tasca molt important" i s'ha mostrat "convençut que ho faran fenomenal" com "l'estan fent".

L'expresident de la Generalitat s'ha pronunciat d'esta manera en declaracions als mitjans de comunicació després de pronunciar una conferència en els cursos d'estiu de la Universitat Catòlica de València (UCV), preguntat per si considera que Isabel Bonig seria una bona candidata del PPCV a la presidència de l'Executiu valencià.

"Va ser consellera d'Infraestructures amb mi. Jo la vaig triar consellera i va ser alcaldessa de la Vall d'Uixò (Castelló) sent jo president del partit. Li tinc un afecte molt especial a Isabel Bonig i a tots els meus companys de partit, que han estat fent una tasca extraordinària", ha respost Camps.

Tot i això, ha assenyalat a continuació que com ja va dir "en el moment en el qual em vaig anar", després de deixar la Generalitat i la presidència del PPCV, que "ja no em correspon ni interpretar públicament ni opinar públicament dels meus companys, que tenen una tasca molt important. Estic convençut que ho faran fenomenal i que l'estan fent fenomenal. Tenen tot el suport i l'afecte per la meua banda", ha agregat.

D'altra banda, preguntat pel seu futur i per si cap la possibilitat que es torne a presentar com candidat en unes eleccions, Francisco Camps s'ha referit a la seua condició actual de "professor associat" en la UCV i a la seua responsabilitat com a membre del Consell Jurídic Consultiu (CJC) i a la decisió presa quan va deixar la política. "Jo quan me'n vaig anar me'n vaig anar. Ja ho vaig dir en aquell moment", ha afirmat.

Així mateix, veu "bonic donar classes" i ha valorat la possibilitat de treballar en el CJC. "És tan bonic fer classes, de veres. Estic vivint un moment molt especial en el CJC i també molt bonic en la Universitat Catòlica com a professor associat, donant classes d'una cosa que m'agrada molt i que té a veure amb el Dret Constitucional i amb la ciutadania", ha exposat.

Camps ha agregat que "per tant, de moment" intenta "ser, dins del que cap, un professor que explique coses que sap i coses que també ha viscut". A continuació, preguntat per si alguna vegada li ha dit el seu partit, el PP, que no va a poder presentar-se com a candidat, ha contestat que "no" i que "mai" s'ha donat eixe cas.

"No que va, que va, en absolut. Jo em vaig presentar i em vaig anar pel que em vaig anar. No, mai, mai", ha manifestat, al que ha agregat: "jo quan em vaig anar em vaig anar i ja ho vaig dir en aquell moment". Així mateix, ha recordat que després de deixar la Presidència de la Generalitat va seguir exercint com a "diputat autonòmic" en les Corts Valencianes "fins que va acabar eixa legislatura".

"COSES ÚNIQUES"

Camps ha comentat que "dins de la política" ha viscut "coses realment úniques" per les quals estaré "agraït tota la vida" al seu partit, al president del PP i del Govern, Mariano Rajoy i a l'expresident de l'Executiu central i dels 'populars, José María Aznar, "que van apostar per mi en aquell moment".

De la mateixa manera, ha expressat el seu agraïment als seus companys de partit, que segons ha dit, li "van permetre ser ni més ni menys president de la Generalitat valenciana", alguna cosa que portarà "sempre" en el seu "cor" i en el seu "ànim" i "estímul".

L'expresident de l'Executiu autonòmic ha apuntat que fora de la política la vida té també "coses excepcionals" com el "moment" que està vivint ara com a professor i membre del CJC. En esta línia, ha valorat "poder estar en contacte amb els estudiants, explicar-los idees, estructures i projectes en aquells aspectes del Dret" que més conéixer i que "tenen a veure amb el Dret constitucional".

"Per a mi és molt agradable. Ser professor és un repte bonic, agradable, interessant i ara com ara no ho canvie per res", ha subratllat, alhora que ha ressaltat també la seua participació en el Consell Jurídic Consultiu i l'ha qualificat de "interessant". "M'agrada molt el treball que faig amb els meus companys en el consell. Ho gaudisc moltíssim. Els expedients, la lectura atenta de les lleis, les decisions que puga prendre l'administració i la relació del ciutadà amb l'administració és molt interessant", ha asseverat.

MIGUEL ÁNGEL BLANCO

Abans de començar la seua conferència, titulada 'El sistema electoral del segle XXI', Francisco Camps ha demanat als assistents que guardaren al costat d'ell un minut de silenci en memòria del regidor d'Ermua pel PP Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA fa 20 anys. Preguntat després de la seua intervenció per este gest, ha indicat que "corresponia" fer-ho "acadèmicament" tenint en compte que el curs d'estiu en el qual ha intervingut s'ha desenvolupat sota el nom 'Espanya'.

"Es tracta d'alumnes que han estat en un curs que es diu 'Espanya' i donada la circumstància de l'efemèride tràgica que hem viscut hui -en al·lusió a l'aniversari de la mort de Blanco- no tenia cap sentit parlar d'Espanya i que els alumnes del curs no guardaren al costat del meu un minut de silenci en record no solament de Miguel Ángel Blanco sinó també de totes les víctimes del terrorisme d'ETA, del gihadista i de qualsevol altra forma de terror que s'ha viscut durant estos anys" en este país, ha declarat.

Durant la seua conferència, en la qual ha donat a conéixer el contingut de les seues tesi doctoral, ha defès per a Espanya, com arreplega en este document, un sistema electoral majoritari que dividiria el país en 350 circumscripcions electorals, coincidint amb el nombre d'escons en el Congrés. Ha dit que açò permetria que els ciutadans pogueren votar directament a la persona que els agradaria que anara triat diputat nacional, a més d'acostar el diputat a l'elector i als seus problemes.