L'advocat Adolfo Suárez Illana ha apuntat este dimarts, respecte al canvi de nom de carrers franquistes, que la Llei de Memòria Històrica la pareix "aberrant" en els termes en què està escrita perquè "l'única cosa que pretén és remarcar que hi ha algú que té una superioritat moral per a reclamar determinades coses". "Jo em negue a acceptar això", ha subratllat.

Suárez Illana s'ha pronunciat d'esta manera, després d'impartir una conferència amb el títol 'L'èxit de la Transició' en els cursos d'estiu de la UCV, respecte al canvi de denominació de mig centenar de carrers aprovat per l'Ajuntament de València en aplicació de la llei de Memòria històrica.

En eixe sentit, ha apuntat que "uns créiem que el 15 de juny de 1977 s'havia acabat la guerra civil, però hi ha els qui no estan contents amb açò i ens la vol seguir tirant en la cara".

Per a Suárez Illana, en estos moments Espanya està vivint una "embat als nostres valors i essència" des de diversos punts de vista: "un nacionalisme excloent, des de l'àmbit cultural en la negació de la mateixa naturalesa d'Espanya i un altre també per interessos d'eixa esquerra radical obstinada en no portar a la taula la memòria històrica com a instrument de reconciliació sinó com a instrument de desunió" perquè és "en la violència on ells estan a gust".

Així, ha qüestionat que la memòria històrica "haja de suposar llevar-li el carrer a un general franquista i mantindre el d'un general de l'exèrcit roig com es denominava en aquell moment".

A més, ha argumentat que a Espanya, abans d'aprovar-se la Llei de memòria històrica, "no existia ningú que no poguera reclamar davant els Tribunals béns i persones" i de fet ha recordat que la llei "va retornar patrimoni als sindicats, l'honor als militars i va pagar diners a qui va anar injustament tractat". De la mateixa manera, ha afirmat que "hi ha lleis absolutament a la disposició de qualsevol per a exigir l'exhumació de qualsevol cadàver que es puga trobar en algun lloc".

Suárez Illana ha argumentat que ara "s'intenta fer aparéixer la II República com un recés de pau i d'igualtat que va vindre a destruir un bàrbar anomenat Franco amb unes hordes militars". Així, ha apuntat que "si ens aboquem al desconeixement de la història efectivament quina canalla era Franco".

No obstant açò, ha assenyalat que "la coses no són tan clares" perquè "tots sabem que la II República espanyola va ser un cas prenyat de mort des del principi fins al final, un desastre" i així s'ha referit a com el cap de l'oposició José Calvo Sotelo va ser "tret per la policia i li van pegar un tir". "Tremenda la seguretat, tremenda la defensa dels drets", ha qüestionat

En esta línia, ha esgrimit que la revolta de Franco no va ser una cosa que va sorgir del "maligne enfront d'un univers de pau i harmonia" sinó que va ser "conseqüència de la incapacitat de l'Estat per a garantir els drets civils, per a garantir la convivència en pau i en llibertat". "I quan a tu t'estan matant -ha prosseguit- al final t'acabes defenent".

Així, ha aclarit que no justifica "en cap cas la violència ni els horrors", però arriba "un moment en el qual quan et maten no poden exigir pau a canvi".

DIFICULTAR EL GOVERN

D'altra banda, ha criticat "les habitades intencions" que s'obstinen a "desacreditar" la Transició espanyola en el seu conjunt i intenten "ficar en la Constitució les seues pequeñeces". "Com més concreta siga una Constitució i més elements propis meus tinga més difícil et vaig a fer a tu governar quan t'arribe el teu torn perquè estaràs lligat", ha constatat.

Per contra, ha destacat que la Constitució del 78 ha sigut "l'única" en la història d'Espanya que ha permès "40 anys de pau i prosperitat seguits" i que es va aconseguir aprovar buscant "tots un mínim amb el qual sentir-se còmodes".

Per açò, ha advertit que la Constitució, en ser "un lligam", no pot ser "ni tan àmplia que permeta que cadascun faça el que li done la gana ni tan estreta que no permeta als diferents governar-nos a tots i una alternança normal i democràtica".

Suárez Illana ha considerat "una estupidesa abandonar l'edifique que tenim per a començar de zero" perquè encara que "cal reformar mil coses, cal reformar amb la vista posada en el per què i en el para quin i respectant les regles bàsiques del joc".

Així, ha apuntat que Podem defèn "teories tan antigues com el comunisme més absolut". D'esta manera, ha criticat que "disfressats d'una altra cosa vengen estos comunistes de hui en dia a esmenar la plana als comunistes que no s'avergonyien de cridar-se comunista dóna una mica de riure, després no ric perquè és molt seriós però d'entrada dóna una mica de riure".

Sobre este tema, ha reivindicat que l'esperit de la Transició "no és un perdó o una abraçada fonamentada en l'oblit, en el menyspreu al vençut" sinó que "eixe perdó li'l donen els qui van matar i els qui van morir en el record viu del que van fer perquè no volien ni tornar a matar ni tornar a morir". "No vos permeteu que vos mentisquen", ha conclòs.