L'Advocacia de la Generalitat Valenciana, que exerceix d'acusació particular en el cas Cooperació, sol·licita una pena de 17 anys i mig de presó per a l'exconseller de Solidaritat Rafael Blasco (PP) per dirigir, al costat de l'empresari Augusto César Tauroni i l'excap d'Àrea de Cooperació Marc Llinares, el frau d'ajudes a ONGs i el projecte de construcció d'un hospital a Haití. En total, demana 172 anys i mig de presó per als 21 acusats en les peces 2 i 3 del cas Cooperació.

Esta part ha presentat este dilluns en el Jutjat d'Instrucció número 21 de València el seu escrit d'acusació per les peces 2 i 3 del cas Cooperació, en les quals s'investiga a 21 persones per possibles delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.

L'Advocacia de la Generalitat acusa Blasco, qui també va ser portaveu del PP en les Corts, d'un delicte d'organització criminal i d'un altre de malversació de cabals públics en concurs amb un delicte continuat de prevaricació administrativa. Així, li reclama 17 anys, sis mesos i un dia de presó. Però la pena més elevada que reclama esta part és per a Augusto César Tauroni, per a qui sol·licita 22 anys, sis mesos i un dia de presó. Li atribueix presumptes delictes d'organització criminal, de malversació en concurs amb prevaricació i falsedat en document mercantil, i de blanqueig de capitals.

A Tauroni i Blasco els segueix Llinares, amb 16 anys i mig de presó; i Luis Castel, responsable de l'empresa avaluadora Caaz, per a qui reclama 13 anys. L'Advocacia de la Generalitat sol·licita així mateix nou anys i mig de presó per a Arturo Tauroni, germà d'Augusto César i també director de la Fundació Hemisferi; per a María Isabel Castillo, exsecretària de Tauroni; i per a Alfonso Navarro, administrador d'Arcmed i president d'Hemisferi.

També reclama nou anys de presó per a Rafael Barrera, president de l'organització Fudersa; set anys i mig per a Adolfo Soler, exadministrador de Dinamiz-i, una de les empreses de Tauroni i per a José Bollaín, lletrat que figura com a firma autoritzada en vuit de les 14 comptes pertanyents a cinc ONG.

D'altra banda, l'Advocacia del Consell demana set anys de presó per a Luis Freire, administrador d'APIMA Enginyeria S.L.; Jesús Urquiza, director tècnic i treballador d'Inversions i Estudis Caaz; per a Josep María Felip, exdirector general de Cooperació i per a José Luis Mesquita, administrador de Matuscas. A més, sol·licita cinc anys de presó per a Alina Indiekina, dona de Tauroni i també vicepresidenta de les empreses Indra Holding and Consulting Corporation; i per a Fernando Cañete, administrador de Fudersa.

Reclama tres anys per a Tina Sanjuán, exsecretària general de la Conselleria de Solidaritat; per a Rosa María Castelo, empresària que va cobrar suposadament factures falses a través de les empreses Beconsa i APB arquitectura; i per a Alberto Pampín; dos anys per a María Dolores Escandell, excap de Servici; i un any i mig per a Carlos Andrés Chust, administrador de Chust Alzira.

En concepte de responsabilitat civil, esta part reclama la quantitat total de 8.035.942,45 euros, dels quals 5.035.942,45 euros corresponen al dany patrimonial de la causa i tres milions al dany moral ocasionat a la imatge de la Generalitat i desprestigi del món de la cooperació. La Generalitat reclama unes indemnitzacions que "verdaderament siguen disuasives" i "no facen que esta institucionalitat siga un escenari de ciència-ficció". "El dany ocasionat a la imatge de la conselleria va ser tal que va arribar a desaparéixer amb la configuració del nou govern, quedant limitada la seua infraestructura i perdent el rang de departament autonòmic", agrega.

Blasco i el seu equip de la conselleria ja van ser condemnats en la peça principal del procediment pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a penes de presó per comprar diversos immobles amb fons públics destinats a la Cooperació i el Desenvolupament per a projectes a Nicaragua. Després de diversos recursos, el Tribunal Suprem va ratificar les condemnes però va rebaixar algunes penes. Blasco va ser condemnat a sis anys i mig de presó i Tauroni a sis.

El jutjat manté oberta la investigació d'altres dos peces dins d'este procediment -la 4 i 5-. Una d'elles, relacionada amb les irregularitats en la contractació dels servicis informàtics dels anys 2008, 2009, 2010 i 2011 per part de la Conselleria d'Immigració i Ciutadania. L'altra peça investiga si l'empresari Augusto César Tauroni va utilitzar un ordinador de la presó de Picassent, on estava pres després de la condemna per la primera peça, per a realitzar operacions encaminades a ocultar el seu patrimoni.