En una interlocutòria -distribuïda este dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), datada el 21 de juny i que és ferma en no haver-se presentat recurs- s'explica que la controvèrsia essencial entre els pares de la menor, sobre la qual tenen custòdia compartida, radica que, mentre el pare desitja que la seua filla curse estudis en un centre públic, la mare considera preferible que acudisca a una concertat religiós per estar més prop del seu domicili i pels horaris.

El titular del Jutjat, el magistrat Joaquim Bosch, apunta que, tal com assenyala la jurisprudència, "no pot donar-se una solució generalitzada" i cal analitzar cada cas "ponderadament i de manera acurada".

En este cas en concret, recorda que no existixen pactes previs sobre l'educació de la menor, doncs comença enguany la seua etapa en el col·legi, i afig que el fet que la xiqueta estiga batejada "no és especialment rellevant, ja que en el nostre context cultural es tracta d'una tradició social i açò no implica necessàriament una aposta de futur per una formació de tipus religiós o de caràcter públic".

En la resolució, el jutge considera que el dret a la llibertat religiosa comprèn també el dret a no professar religió o creença alguna i que, en este cas preval eixe dret fonamental enfront dels motius de proximitat i horari que va esgrimir la mare a l'hora de triar el col·legi de la xiqueta.

"En comparar les dos voluntats, es desprèn que les motivacions de la mare resulten legítimes, des de la perspectiva que l'horari del centre s'adapte a la seua situació personal o a la ubicació geogràfica que li resulte més favorable. No obstant açò, en la vista la demandada no va fonamentar la seua petició en un dret fonamental", assenyala.

DRET FONAMENTAL A LA LLIBERTAT RELIGIOSA

"En canvi, el pare -prosseguix- si que basa la seua sol·licitud en el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència, així com en el dret fonamental de que la seua filla reba una formació moral que estiga d'acord amb les seues conviccions. Per açò, entenem que ha de prosperar la sol·licitud del pare, davant el caràcter preferent dels referits drets fonamentals", explica el jutge en una resolució.

En la vista, la mare va dir que li resultava indiferent el caràcter religiós o laic del col·legi de la xiqueta, que va triar per qüestió d'horaris i ubicació geogràfica. El pare, en canvi, "sí que es va centrar en la seua voluntat que la xiqueta acudisca a un centre públic, per entendre que no li pareix adequat per les seues conviccions morals que a la menor se li impose un ensenyament amb un ideari religiós. I també va explicar que no li importa que la xiqueta puga participar en eixes decisions sobre formació religiosa a partir dels 9 anys o quan tinga una maduresa suficient, però que no està d'acord amb que açò ocórrega a tan curta edat".

A més, afig la interlocutòria judicial que "el fet que la mare haja realitzat la preinscripció en el centre concertat no ha de resultar vinculant: no pot imposar-se fets consumats duts a terme sense la necessària opinió del pare, malgrat que este va demanar a la mare que comptara amb el seu punt de vista, com queda acreditat amb els correus electrònics aportats".

El jutge determina el col·legi en el qual haurà de ser matriculada la xiqueta i no tria com a primera opció el centre proposat pel pare, sinó un col·legi públic pròxim a la guarderia a la qual ara acudix la menor i al domicili matern "amb la finalitat de conciliar els interessos" de tots dos progenitors.

Conclou el magistrat destacant que "des de la perspectiva de l'interés de la menor, no existixen diferències entre la circumstància que acudisca al centre públic o al concertat religiós, doncs tots dos compten amb similar ubicació geogràfica i amb prestacions semblants. En este cas, es considera prevalente el dret fonamental a la llibertat religiosa i el dret a l'educació d'acord amb les conviccions morals, "doncs són drets constitucionals que han de prevaldre enfront d'altres interessos legítims, però que compten amb menor protecció jurídica".