La reencarnació de Bombas Gens ja és una realitat. L'antiga fàbrica de bombes hidràuliques que l'arquitecte Cayetano Borso di Carminati va projectar el 1930 s'ha convertit en seu de la Fundació Per Amor a l'Art després de quasi dos anys de rehabilitació i ampliació que li han retornat la seua antiga esplendor. Ha sigut un treball realitzat per un equip d'arquitectes format per Annabelle Selldorf, Eduardo de Miguel i Ramón Esteve “des del màxim respecte per la memòria del lloc”.

En esta primera fase, la Fundació inaugura la seua nova seu posant en funcionament el Centre d'Art, que ocupa les cinc naus restaurades del mateix i el Centre de Coordinació de l'Equip Wilson (dedicat a la investigació de malalties rares). Es reserva per a una segona fase, a inaugurar a la tardor de 2017, el refugi antiaeri de la Guerra Civil, el jardí de darrere, el celler del segle XV i l'edifici de nova construcció que es destinarà a fins socials.

"Diuen que a la tercera va la vençuda i en el nostre cas va ser cert. El meu marit, el president de la Fundació, havia tantejat prèviament un parell d'edificis. Però quan va descobrir Bombas Gens es va adonar de seguida que encaixava perfectament, entre d’altres, amb les necessitats de la Fundació”, afirma Susana Lloret, directora general de la Fundació Per Amor a l'Art.

“Estava totalment abandonat, però ni així havia perdut la seva elegància. L'edifici mereixia un futur millor, i la Fundació mereixia un edifici com este. I és ací on vam iniciar el nostre projecte amb l'únic propòsit de compartir, de retornar-li a la societat part del que ens ha donat. És el nostre compromís per a una València millor ", assegura.

Bombas Gens Centre d'Art naix amb l'objectiu d'exhibir i compartir amb el gran públic la col·lecció privada Per Amor a l'Art. És una col·lecció d'art, integrada principalment per fotografia i pintura de tendència abstracta, composta per conjunts amplis i singulars d'artistes nacionals i internacionals. Actualment consta d'unes 1.800 obres de 140 autors.

La col·lecció compta des de l'inici amb l'assessorament de Vicente Todolí, patró de la Fundació i director de l'Àrea d'Art. "És una col·lecció d'exposicions que estableix un compromís amb els artistes i intenta mostrar en profunditat la seua feina. Pretén reunir tota una sèrie, per exemple, d'un fotògraf, i no dos o tres peces, com és habitual. Però no només per això és ambiciós el projecte, sinó perquè demostra com es pot donar una segona vida als edificis. Sempre he estat partidari de fomentar i recuperar els espais singulars per a l'art contemporani ", explica Todolí.

El programa expositiu del Centre d'Art, dirigit per Nuria Enguita, dedica dos naus de l'edifici a la presentació de la Col·lecció Per Amor a l'Art amb una rotació de continguts cada 8 mesos, i dos a exposicions temporals (3 a l'any) vinculades amb la col·lecció. A això se li sumen altres projectes específics que es desenvoluparan en l'anomenada Nau 0.

“Treballar en un Centre d’Art des del seu inici sempre suposa un repte d’envergadura, i Bombas Gens no ha sigut una excepció. Partint de zero, hem arrancat un nou espai, definint l’equip, dissenyant els programes d’exposicions i activitats, ubicant-lo en el context de la ciutat, i establint noves relacions i complicitats amb altres centres. I tot això comptant a més amb una  col·lecció molt especial, molt complexa i que ofereix interessants lectures i apropaments molt suggerents”.

El programa inaugural proposa una relectura de les relacions entre allò ornamental i l'abstracció a través de l'exposició Ornament = delicte?. La primera presentació de la Col·lecció Per Amor a l'Art ens permet apropar-nos a moments històrics diversos i contextos especials com l'art desenvolupat a l'estat espanyol en l'últim quart del segle XX, el treball d'un grup de fotògrafs que des del Japó dels anys 60 renoven el llenguatge de la fotografia, o certes avantguardes europees i americanes de la fotografia i la pintura abstracta.

Tot això mitjançant obres d'artistes com Heimo Zobernig, Eikoh Hosoe, Cristina Iglesias, Juan Uslé, Teresa Lanceta, David Reed, Anna-Eva Bergman, Aaron Siskind, Albert Renger-Patzsch, Araki, Ángela de la Cruz, Harry Callahan, Herbert Franke , Imogen Cunningham, Robert Mapplethorpe, Esteban Vicente, Inma Femenía, Nicolás Ortigosa o Hans Peter Feldmann, entre d'altres.

Per la seua banda, els fotògrafs Bleda i Rosa presenten per primera vegada a l'exposició ‘Geografia del temps’ les seues tres sèries completes de ‘Campos de batalla’. El seu treball constitueix un dels projectes fotogràfics més sòlids de la seua generació pel rigor de la seua investigació i la recerca contínua per definir una fotografia dels territoris marcats per l'acció de la cultura i sobretot de la guerra. Esta mostra àmplia ajunta cinc dels seus projectes fotogràfics més significatius: Campos de fútbol, Campos de batalla, Memoriales, Origen i Prontuario.

Finalment, ‘Històries de Bombas Gens’ recorre les diferents etapes de la vida del mític edifici des de la seua construcció fins a l'actualitat. Ho fa a través d'una sèrie d'imatges, objectes i testimonis que mostren l'arquitectura, l'àmbit de treball a l'interior de la fàbrica, el context urbà i alguns dels moments més significatius de la seua història. L'exposició compta amb documents gràfics, fotografies i diversos objectes trobats en el seu interior durant el procés de restauració, així com testimonis de persones que van treballar o van formar part de la vida de l'edifici. Inclou una sèrie de fotografies de la fàbrica preses per Manolo Laguillo.