Les parelles de pingüins Juanito Wulf-Flecha, Strauss-Beethoven, Dolph-Leti i Pukki-Norma han tingut recentment quatre pollets que se sumen a la segona generació d'esta espècie nascuda en les instal·lacions de l'Oceanogràfic de València, que gestiona Global Omnium a través d'Avanqua. Les cries encara no tenen noms, ja que s'ha d'esperar encara algunes setmanes perquè siga factible l'extracció de sang i determinar d'esta manera el seu sexe, segons ha informat l'Oceanogràfic en un comunicat.

Una vegada sàpiguen el sexe de cada animal, es triarà un nom en funció d'una temàtica i així els cuidadors podran saber pel nom de quina època és. En el passat s'han utilitzat línies temàtiques com 'els grans de la música clàssica', 'superherois' o 'noms desconeguts dels Simpsons', mentre que en enguany serà 'el llibre de la Selva'.

La incubació dels ous, de 500 grams aproximadament cadascun, sol durar de 36 a 41 dies i tant el mascle com la femella comparteixen la tasca de cuidar d'ells en els nius que construeixen amb xicotetes pedres que col·loquen formant monticles sobre els quals tindrà lloc la incubació. El mascle acostuma a regalar per a aconseguir fecundar-la un d'estos cudols a la femella durant la cerimònia de festeig.

Després de l'eclosió de l'ou, les cries són totalment depenents dels pares durant uns 70 dies en els quals són alimentats amb peix regurgitat, al mateix temps que canvien el seu plomissol per ploma de juvenil, per a poder submergir-se en l'aigua i suportar les seues baixes temperatures. Durant este període en l'Oceanogràfic es pot gaudir de la seua presència en el pingüinari, on realitzen piruetes aquàtiques a més de 30 km/h en la instal·lació de l'Antàrtic.

Esta espècie, Pygoscelis papua, és un au no voladora la distribució geogràfica de la qual se circumscriu únicament a l'hemisferi Sud, des de l'Equador fins a l'Antàrtida. El pingüí 'Juanito' es distribueix per l'oceà Glacial Antàrtic, on es manté la major part de l'any. A Sud-amèrica està en la costa d'Argentina durant l'hivern australs. En ocasions se'l veu a Nova Zelanda i també a Tasmània.

Es tracta d'aus gregàries que formen grans colònies, sobretot en època de cria, quan les temperatures són molt baixes. En grup es protegeixen del fred i dels depredadors. Solen posar un o dos ous, que són incubats per tots dos progenitors, que estableixen torns per a abandonar-la per a alimentar-se. La seua alimentació es compon de krill, peixos, crustacis i, en menor mesura, de cefalòpodes i poliquets que troben entre els 20 i els 200 metres de profunditat.