El PP nega tracte de favor en el model residencial Blasco-Cotino i diu que Oltra "ho ha consolidat"

En roda de premsa, la portaveu adjunta del PP María José Catalá ha començat lamentant que la resta de grups no hagen cridat als 'populars' per a poder treballar en un text comú i ha assenyalat que esta comissió ha sigut "més una causa general basada en conjectures, quan no pals de cec" que una comissió seriosa, perquè PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans partien de "premisses prejutjades per endavant" i per a ells l'important era "muntar espectacle" i "traure rèdit polític".

La diputada María José Ferrer ha exposat les conclusions del PP enfront de les de "la UTE parlamentària" composta pels altres quatre grups, que són "evanescents, incandescents i incompletes" i davant les quals el seu grup plantejarà un vot particular.

En primer lloc, ha lamentat que s'haja "ocultat deliberadament" una dada, que l'objecte d'investigació ja va ser examinat per la Fiscalia Provincial de València i esta ho va arxivar, concloent l'absència de responsabilitats, una cosa que els grups "ja sabien quan van demanar la comissió" i una actitud que considera de "mala fe parlamentària i amb la societat".

A més, ha incidit que "ni un sol compareixent ha dit que va haver-hi tracte de favor, irregularitat o pressió" per a cometre algun acte il·lícit i el PP considera en les seues conclusions que el model d'accessibilitat "sorgix per a donar resposta a una necessitat greu de la societat i tot el procés ha seguit l'estricte compliment a cada moment de la normativa".

"No s'ha acreditat de cap manera, sinó que ha sigut confirmat el contrari, tracte de favor dels anteriors executius amb les empreses d'accessibilitat", indiquen les conclusions.

De fet, assenyalen que les places eren necessàries, de cap manera es podien finançar amb recursos públics i una part important de les places són pugues a la disposició de l'Administració, que "disposava de places sense assumir el cost d'estructura inicial, sense risc algun i amb bons resultats". "Tant és així que l'actual govern autonòmic manté les places d'accessibilitat", agreguen.

Sobre l'augment del preu per plaça que van cobrar les empreses adjudicatàries, el PP assenyala que es deu al compliment de sentències judicials després d'un primer recurs que interposa el Grup Savia i, sobre este tema, Ferrer ha qüestionat que es parle d'un "contuberni" entre el Consell del PP i esta empresa quan va haver-hi una tensió "total" i enfrontaments "continus" que van arribar a la justícia.

També ha subratllat María José Ferrer que malgrat que es parla de la relació de Juan Cotino amb Savia, esta està formada per tres potes, una d'elles Gerocentros del Mediterráneo, formada al seu torn per una dotzena d'empreses entre les quals estava Sedesa, en la qual tenia participació l'exconseller. En total, ha dit, en la matriu, disposava d'un 0,78%. Així mateix, ha defès que les adjudicatàries foren constructores perquè es tractava d'un contracte mixt de construcció i gestió de centres.

APLICACIÓ DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

El grup popular recorda també que l'aprovació en 2006 de la llei de dependència "condiciona el desenvolupament del model" perquè l'administració ha de desenvolupar el concert per a atendre noves necessitats que establix esta norma estatal i, per açò, en 2008 s'amplia el nombre de places concertades fins al 100%.

Sobre la clàusula d'exclusivitat, els 'populars' assenyalen que està justificada per l'equilibri de prestacions perquè els grups "feien una gran inversió" i, a més, comptava amb informes que ho avalaven. La diputada ha assenyalat que s'esgrimix la inexistència d'un document que avale la interpretació de Rafael Blasco d'eixa exclusivitat, però sí existix i "va ser ocultat", ha dit.

Este document que donaria viabilitat jurídica a la garantia d'exclusivitat dels adjudicataris ha sigut "ocultat maliciosa i deliberadament", ha dit la parlamentària, i per açò el PP inclou entre les seues conclusions "el retret i la responsabilitat política de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, per la temptativa d'obstrucció i ocultació".

A més, el PP assenyala que és la llei d'emprenedors de 2013 la que fa que no es puga aplicar la clàusula d'exclusivitat, i la sentència de 2016 dóna la raó al PP en la seua revisió d'ofici sobre ella. "És el PP el que inicia eixe canvi de model", ha dit María José Ferrer, "i no d'Oltra, ja n'hi ha prou de medallitas".

EL "MODEL OLTRA"

Català ha qualificat "d'incoherent" que es denuncie un suposat tracte de favor a empreses que van optar en 2001 pel contracte d'accessibilitat i ara mantinga eixe model, "adjudicant servicis durant els dos últims anys a les empreses d'accessibilitat i, concretament del Grup Saba".

Al seu juí, açò "descarta qualsevol tipus de connivència entre les mateixes i antics càrrecs del Partit Popular" perquè, en cas contrari, si abans hi havia "amiguetes" del PP ara també els hauria d'Oltra.

Per açò, considera que ha consolidat el model d'accessibilitat, que ha passat de malament nomenar-se "Model Cotino" a "Model Oltra" i ha assenyalat que tampoc ha implementat les mesures reivindicades per la patronal AERTE per a reduir amb celeritat el segon terç de places d'accessibilitat propiciat per la interpretació donada a la clàusula d'accessibilitat del contracte de l'any 2001.

Finalment Català ha manifestat que "Oltra no gestiona" perquè el concurs públic de 3.300 places anunciat a la fi de l'any 2015 "encara està pendent d'una adjudicació definitiva el que està ocasionant greus perjuís a les empreses del sector" i, a més, "l'adjudicació provisional d'este concurs apunta al fet que van a resultar adjudicatàries de forma majoritària les empreses que han desenvolupat el del model d'accessibilitat, aproximadament en un 70% de les places".