La finalització de la primera fase del Parc Central de València disposarà la liberalització de 24 solars destinats a la construcció d'habitatge lliure, amb una edificabilitat total de 135.000 metres quadrats, és a dir, l'equivalent a uns 16 camps de futbol, en ple centre de la ciutat.

Aquestes obres d'urbanització i enjardinament suposen el 40% del futur pulmó verd de la ciutat del Túria i es concentren en els barris de Russafa i Malilla, en el sòl no afectat pel soterrament de les vies ni per la futura estació. Segons els terminis de la Societat Valenciana Parc Central, participada al 33% per l'Ajuntament, la Generalitat i el govern central, estaran finalitzades durant el primer trimestre de 2018.

Aquesta eixida al mercat de la borsa de sòl “suposa una gran oportunitat per als operadors immobiliaris “que accediran a aquests terrenys pròximament. Serà en les pròximes setmanes quan es configure l'estratègia de venda d'aquests solars amb la intenció de “vendre com més prompte millor”. Així es va posar de manifest ahir durant una reunió d'experts celebrada en Cuatrecasas per a analitzar l'estat de les obres del pla urbanístic del Parc Central i les operacions immobiliàries que pot generar aquesta actuació.

La reunió va estar presidida per José Salvador Martínez Císcar, director general de la mercantil pública urbanitzadora del PAL, la societat València Parc Central Alta Velocitat 2003, el soci director de l'oficina de Cuatrecasas a València, Juan Grima, i el conseller de l'àrea de dret públic i especialista en urbanisme de la companyia, Sergio Fernández.

Martínez Císcar es va referir a la primera fase del pla, la del sector Russafa-Malilla, també anomenada 1A, que quan estiga finalitzada contemplarà la reparcel·lació “en breu” dels 24 solars i que proporcionarà els esmentats 135.000 metres quadrats de superfície per a habitatges de renda lliure i baixos comercials. Per a llavors, segons va afirmar, es calcula que podrien començar les obres de la zona nord del pla urbanístic, enfront de l'Estació Joaquín Sorolla i en la parcel·la situada en els carrers Mestre Sosa i Sant Vicent, amb una durada estimada de menys d'un any.

Martínez Císcar considera que dels resultats que s'obtinguen amb aqueix procés de venda de sòl, que serà públic en tractar-se de béns patrimonials d'una societat pública, dependrà l'ànim amb el qual les institucions públiques que promouen l'actuació (Grup Foment, Ajuntament de València i Generalitat) encaren la pròxima fase ferroviària i el seu corresponent urbanística.

Per la seua banda, Juan Grima va posar l'accent en la “rellevància” que al seu judici té per a València una actuació com el Parc Central, així com en la seua “ambició i dificultat jurídica, tècnica i econòmica”, en conjugar aspectes tan complexos com el soterrament de les vies fèrries, a la seua arribada a la ciutat; la construcció d'una nova estació de ferrocarril subterrània i en superfície en la ubicació de l'actual Estació del Nord i la implantació d'una gran parc públic que unirà dues zones de València actualment separades per les vies del ferrocarril. Un parc, va recordar, dissenyat per una de les arquitectes paisatgistes més reconegudes del món, la nord-americana Kathryn Gustafson.

La manera en què ha d'escometre's el soterrament de vies i de l'estació ha paralitzat durant més de sis anys el projecte definitiu. Foment es va comprometre el mes passat a executar-ho en dues fases i a aportar més de 1.000 milions per al túnel pasante i el canal d'accés.