L'exconseller d'Economia i Hisenda i exvicepresident econòmic de la Generalitat Valenciana Gerardo Camps ha assegurat este dilluns que si haguera conegut "el pagament de comissió alguna en qualsevol àmbit de l'administració" haguera tardat "menys de cinc minuts a anar al jutjat de guàrdia a denunciar-ho".

Així s'ha pronunciat Gerardo Camps durant la seua intervenció en la comissió que investiga els sobrecostos en l'empresa pública Ciegsa, en la qual preguntat per les converses en les quals se'l relaciona amb el suposat cobrament de comissions ha afirmat que eixes manifestacions entre "determinats senyors" les coneixen un fiscal i un jutge instructor i "no pareix que siguen molt fonamentades", com ho demostra el fet que no ha rebut cap notificació de cap organisme judicial. "No he tingut condició d'imputat mai", ha agregat.

També ha negat que tinguera coneixement de l'existència de presumptes treballadors 'zombies' i ha defès els controls als quals es va sotmetre Ciegsa, en els quals no va saltar cap "llum roja" que instara a pensar en cap irregularitat. Ha recordat que els pressupostos i l'execució dels mateixos en Ciegsa eren públics, doncs formaven part dels comptes de la Generalitat, i també hi havia controls "suficients i adequats" per part d'una auditora externa, de la Sindicatura de Comptes, de la Intervenció i "en cap va haver-hi observació substancial alguna", com tampoc el Tribunal de Comptes va detectar supòsits de responsabilitat comptable.

"Tots els expedients oberts, les diligències en relació amb la gestió de Ciegsa i tot el sector públic empresarial van ser arxivats", ha incidit, per a ressaltar que el mateix viceinterventor de la Generalitat que firma l'informe en el qual s'al·ludix a la il·legalitat del conveni entre l'empresa pública i la Generalitat firma un altre mesos després en què canvia de criteri jurídic.

UN SOBRECOST NO ÉS CORRUPCIÓ

Gerardo Camps ha centrat bona part de la seua compareixença -que en un moment donat s'ha tibat i la presidenta de la qual, Marian el Campello (Compromís) ha abandonat la sala en considerar que era "insuportable" l'ambient- a explicar als grups els denominats sobrecostos en la construcció de centres, que ha preferit denominar tècnicament desviació de preu, i que aglutinen revisions de preu, modificacions en els projectes i projectes complementaris, regulats tots ells per llei.

"Un sobrecost no és un il·lícit", ha aclarit, ja que "si una desviació de preu és corrupció, tots els governs en qualsevol comunitat, a Espanya i en el món haurien sigut corruptes".

Ha explicat que la llei d'economia sostenible de 2003 arreplegava un màxim de desviació normal del 10% en qualsevol projecte i en el cas de Ciegsa l'informe explica que estaria en vigor la legislació anterior, amb la qual cosa el topall per a considerar que es podrien vulnerar les condicions essencials de contractació és el 20%.

Després de mostrar les seues "sospites" sobre determinats continguts de l'informe, amb quadres econòmics en els quals "falten anys", ha indicat que en el conjunt de les actuacions la desviació mitjana va ser del 19% i un total de 303 milions d'euros, però la Conselleria d'Hisenda dirigida per Vicent Soler pren el percentatge del 36% (la diferència en el preu del metre quadrat de les obres realitzades per Ciegsa respecte a si les haguera fet directament la Generalitat) i ho extrapola malgrat que els tècnics advertixen que no pot fer-se.

ELS 1.000 MILIONS, "PER CAP LLOC"

D'ací, ha indicat, ixen 540 milions d'euros als quals sumen els gastos generals de Ciegsa "com si foren despeses que el seu hagueren pogut no produir" i 393 milions de despeses financeres, que també haurien sigut necessaris en cas que les obres les haguera realitzat la conselleria competent.

Ha indicat que no troba "per cap lloc" en l'informe els 1.000 milions de sobrecostos en la construcció de centres escolars als quals s'al·ludix i ha agregat: "La mitja veritat és la pitjor de les mentides".

Segons ha dit l'exconseller, les obres s'havien de finançar amb càrrec al deute i "endeutament no és una cosa que denota una mala gestió" ni denota irregularitats, posant com a exemple que el deute de la Generalitat va créixer en quatre anys de gestió del PP "el mateix que en sis trimestres" de PSPV i Compromís.

Ha negat que Ciegsa fóra utilitzada per a "centrifugar deute" perquè el seu deute computava en els comptes consolidats de la Generalitat igualment, i ha indicat que "imaginar una Ciegsa sense sobrecostos no la imaginen ni vostés", ha dit als diputats posant en valor les més de 870 actuacions realitzades per esta.

També ha dit que Soler va qualificar "d'estafa" en el seu moment la situació generada en Ciegsa i va dir que es traslladaria a Fiscalia, però "del 22 de gener al dia de hui la fiscalia no ha entès que hi haguera cap tipus de responsabilitat penal".

NO ESTAVA AL TANT DE LES LICITACIONS

Respecte a les gravacions en el cas Imelsa que l'assenyalen en el marc del cobrament de comissions, ha indicat que en democràcia és qui acusa qui ha de provar els fets i "si algú va cometre alguna irregularitat que puga tindre rellevància de caràcter penal dins de qualsevol empresa pública ha de ser investigat i castigat", ha remarcat, per a agregar que ell no va conéixer mai cap i no estava com a conseller al tant de les licitacions. A més, ha assegurat que ningú de la seua família ni del partit li ha cridat mai Gero, nom que apareix en les converses.

Quan la diputada de Compromís Belén Bachero li ha recordat les notícies en les quals s'al·ludix a les seues com a conseller, ha indicat que "quan no li valen els informes tira de premsa" i eixos gastos se li van imputar per a desacreditar-li en el seu moment i ja va tindre ocasió de negar-los, demandant també el socialista José Muñoz i a la vicepresidenta, Mónica Oltra.