El ple de les Corts ha aprovat este dimecres la llei d'acció concertada per a la prestació de servicis a les persones en l'àmbit sanitari a través d'entitats públiques o privades sense ànim de lucre amb el suport de PSPV, Compromís i Podem i el rebuig de Ciutadans i PP, que ha alertat que la norma "no s'ajusta a dret".

La llei procedix del decret llei que el passat mes de desembre va convalidar el parlament valencià -que va ser tramitat com a projecte de llei per a poder incorporar millores al text- per a adequar la legislació valenciana a directives europees sobre contractes de concessió i contractació pública.

La norma explica que l'acció concertada en servicis sanitaris és una forma de gestió alternativa a la directa o indirecta de servicis no econòmics que realitzen entitats sense ànim de lucre i que fins ara s'assimilaven al règim de concerts com si anaren una modalitat determinada dels contractes que regula la Llei de contractes del sector públic.

Així, planteja que la Conselleria de Sanitat podrà gestionar la prestació de servicis de caràcter sanitari mitjançant gestió directa o amb mitjans propis, mitjançant gestió indirecta conformement a alguna de les fórmules establides en la normativa sobre contractes del sector públic o mitjançant acords d'acció concertada amb entitats públiques o privades sense ànim de lucre "no vinculades o creades ad hoc per una altra empresa o grup d'empreses amb ànim de lucre".

També especifica que la Conselleria fixarà els requisits i condicions mínimes, bàsiques o comunes aplicables a l'acció concertada, així com les seues condicions econòmiques, la durada temporal no superarà els quatre anys, amb possibilitat de pròrrogues fins a deu, i s'establiran mitjançant el desenvolupament de la llei els criteris de selecció d'entitats.

"FORA DE LA LEGISLACIÓ DE L'ESTAT"

El diputat del PP José Juan Zaplana ha criticat que amb l'aprovació d'esta llei "se'n va a facultar al conseller de Sanitat de torn a contractar amb empreses i fundacions tant públiques com a privades sense ànim de lucre aquells servicis que estime oportuns sense cap límit ni econòmic ni competencial sense saber qual va a ser el procediment que se'n va a seguir per a contractar".

Al seu parer, esta via suposa "una nova fórmula de contractació fora de la legislació bàsica de l'Estat, que és la que determina quan un contracte és major o menor, quan requerix publicitat, contracte negociat o concurs i qual és el procediment per a cadascun".

Així, lamenta que amb "l'excusa" de traslladar, de forma "errònia i interessada", la directiva europea les Corts poden estar aprovant "una norma inconstitucional" que no s'ajustaria a dret "per la seua discrecionalitat en la concessió de contractes de servicis i en la selecció d'empreses".

En este sentit, el 'popular' ha criticat que s'estiga donant llum verda a "una ferramenta per a adjudicar contractes sense controls" i "a total voluntat del conseller i a dit". Per això, ha defès les esmenes que el seu grup havia plantejat per a limitar la quantitat econòmica anual per a l'acció concertada a 750.000 euros i perquè constara que es farà d'acord amb la llei general de contractes del sector públic.

"És propiciar l'amiguisme, l'endollisme, la manipulació i els dubtes que existixen sobre gestió de la consellera de Sanitat", ha insistit, per a posar com a exemple que podrien atorgar-se a "una fundació d'amics" contractes com els dels menjars hospitalaris, hemodiàlisis o transport sanitari a través d'esta via. "Açò és el que hui estem aprovant, adjudicar contractes a dit", ha conclòs.

ACABAR AMB LES LÍNIES DIRECTES

Des de Compromís, Isaura Navarro ha defès la necessitat que les entitats sense ànim de lucre que treballen en l'àmbit sanitari tinguen un accés diferenciat als contractes respecte a "les multinacionals amb ànim de lucre" i es passa "d'adjudicar directament, com s'ha fet abans amb línies directes, a aplicar principis bàsics" com la transparència, publicitat, eficiència o subsidiarietat.

Ha remarcat que el principi fonamental és que "no hi haja benefici empresarial ni de qualsevol altre" i esta regulació és similar a l'aprovada en altres comunitats autònomes, per a donar seguretat jurídica a una realitat que ja existix. Es tracta, ha resumit Navarro, en què "la gestió solidària siga reconeguda i regulada per la seua aportació al benestar de la societat, per aquells que col·laboren sense obtindre cap benefici econòmic".

El socialista Ignacio Subías ha incidit en eixa seguretat jurídica, ha assegurat que la directiva establix que no es pot limitar la quantitat econòmica de l'acció concertada i ha acusat el PP de tindre una "dissociació espai-temporal amb pèrdues parcial de memòria" i s'ha preguntat com "s'atrevixen a parlar de tot açò", en referència a fundacions amigues i portes giratòries.

Daniel Geffner (Podem) ha remarcat que el seu grup no és partidari d'externalitzar tasques que haurien d'oferir-se amb recursos de la xarxa pública però ha admès que esta norma servix per a "millorar la situació tan precària que patixen estes entitats", mentre Mercedes Ventura (Ciudadanos) ha rebutjat la mesura perquè no té "cap besllum de benefici en l'aplicació del servici", és "sospitosa" i pot "estar fregant la inconstitucionalitat".