La Comunitat Valenciana és altament desigual a causa, principalment, de la pèrdua d'ingressos que han patit les famílies amb menys recursos. De fet, la renda disponible en les famílies amb xiquets i xiquetes més pobres, s'ha vist reduïda més del doble que la dels xiquets amb més recursos durant els anys de crisi -un 35% i un 16% respectivament. L'any 2015 el 12% dels xiquets valencians estava en situació de pobresa severa, segons l'informe 'Desheretats' i el seu annex específic per a la Comunitat Valenciana de Save the Children.

L'entitat explica, a través d'un comunicat, que en les societats més desiguals l'èxit dels xiquets està condicionat per l'herència econòmica i social dels pares i afig que és "necessari que el Govern de la Comunitat Valenciana situe la infància en el centre de les seues polítiques públiques.

"Si bé és cert que s'estan engegant algunes mesures que pretenen revertir la situació, ara com ara, un xiquet que naix en una llar pobra a la Comunitat Valenciana té moltes possibilitats de seguir sent-ho per a tota la vida", afirma Rodrigo Hernández, responsable de Save the Children Comunitat Valenciana.

La desigualtat està directament relacionada amb la desocupació i amb la qualitat de l'ocupació. D'esta manera el creixement de l'atur durant la crisi ha afectat molt més les famílies més pobres i amb fills en el nostre país. Este problema es veu accentuat en comunitats autònomes com la valenciana, amb una taxa d'atur superior a la mitjana nacional, on la incidència de la desocupació de llarga durada (12 o més mesos) és major entre els sustentadors principals de llars amb menors d'edat, el 17,3%, davant el 6,6% en llars sense menors en el seu si.

"El meu pare està en atur perquè la fàbrica va tancar. La meua mare està a casa buscant treball. Si els meus pares diuen 'no' sé que és per algun motiu. Els meus pares volen que siguem feliços, si diuen no és perquè no tenen diners", explica Ana, una xiqueta de 12 anys d'un dels programes d'intervenció de Save the Children.

Si no es genera treball suficient per a tots o este no és de qualitat, les llars solament poden eixir de la pobresa a través de la protecció social, però en el cas d'Espanya i de la Comunitat Valenciana, la inversió és molt escassa i no es distribuïx de forma equitativa. En esta regió, amb prou faenes un de cada deu xiquets té accés a les prestacions a la llar, l'única prestació dirigida a millorar la seua situació (en el cas d'Espanya són tres de cada deu), advertixen des de Save the Children.

En la mateixa línia, recalquen que "el sistema de protecció social de la Comunitat Valenciana deixa desprotegits als xiquets i a les xiquetes de les famílies amb menys recursos i no aconseguix reduir prou la desigualtat i la pobresa infantil, la qual cosa es deu al seu marcat caràcter contributiu i a l'alta taxa de desocupació en les famílies més pobres de la Comunitat".

D'acord a les dades recaptades per l'entitat humanitària, el pagament de l'habitatge és la despesa que més afecta la pobresa infantil. A la Comunitat Valenciana el 50% de la renda de les famílies més pobres amb fills es destina al pagament de l'habitatge i despeses relacionades com el gas, la llum i l'aigua, mentre que les famílies amb xiquets amb més recursos amb solament veuen reduïdes les seues rendes en un 9%. Un de cada dos menors pobres patix sobrecàrrega de les despeses d'habitatge (destina més del 40% de la seua renda a l'habitatge), la qual cosa significa que el seu desenvolupament físic, cognitiu i emocional es veu compromès.

A més, el 50% de les famílies valencianes amb menys recursos tenen un habitatge en propietat (hipoteca), percentatge que contrasta amb el 30% i 20% de Catalunya i Madrid (respectivament). La pèrdua de renda de les famílies més pobres suposa que fer front al pagament d'estes hipoteques siga cada vegada més difícil.

Quan s'analitzen els tipus de despesa (hipoteca o lloguer i les factures de consum bàsic de calefacció, llum i aigua) es veu com les famílies amb xiquets i xiquetes, pertanyents al grup de rendes més baixes, són les que, en major percentatge, afronten retards en el pagament de lloguers/hipoteques i factures de consum (27% i 26% respectivament).

Una de les despeses associades a l'habitatge que les famílies amb menys recursos es veuen obligades a retallar més habitualment són les energètiques, el cost de les quals, a més, ha augmentat un 70% durant la crisi, la qual cosa impedix a quasi tres de cada deu llars valencians amb fills mantindre el seu habitatge a una temperatura adequada.

Com a exemple, l'ONG cita el cas de Vicente, que té 43 anys i tres fills, és viudo i no té treball des de fa 10 anys. Rep en total 300 euros d'ajuda al mes, amb els quals no pot cobrir totes les despeses de la seua família. Té una hipoteca i un acord amb el banc per a paralitzar el pagament durant quatre anys, li queda un any i tem perdre-la perquè no podrà pagar les mensualitats.

"Quan no tinc res, en el quiosc em fien els materials escolars i els vaig pagant a poc a poc. En el col·legi també m'ajuden, em paguen les excursions dels xiquets i el menjador. Es passa malament, no sé què fer, a voltes vaig a vendre mocadors, però la policia em diu que no puc. No ho entenc, perquè jo no demane diners, solament demane la voluntat. No sé com ho faig a voltes faig xicotets treballs i guanye uns 30 euros i amb ells compre el bàsic perquè mengen els xiquets: iogurts, pa i fiambre. Quan arriben les vacacions em costa molt més, però a voltes l'ajuntament m'ajuda amb el menjar", relata.

L'ONG afig que les polítiques d'educació són "ferramenta indispensable" per a la reducció de la desigualtat i la pobresa infantil i apunta que a la Comunitat el percentatge de menors matriculats en educació de 0-3 és de les més baixes d'Espanya (28,8%, una distància de quasi 20 punts percentuals respecte al País Basc i 5 punts respecte la mitjana espanyola) i, encara que s'han implementat algunes polítiques dirigides a corregir la segregació escolar (creació de zones diferenciades per a l'escolarització) la veritat és que l'heterogeneïtat social dels centres escolars no està encara garantida (El 13% de l'alumnat de l'escola pública és d'origen estranger, mentre que en el cas de les concertades es reduïx al 4,5%).

Per tot açò, Save the Children exigix un augment progressiu i sostingut de la inversió en protecció social a la infància i la família, i apostar pel component no contributiu. El pressupost destinat per la Generalitat a polítiques d'infància ha de ser "fàcilment identificable i avaluable", conclouen.