El Cementeri General de València cedirà espai a altres confessions religioses a més de la catòlica, com la jueva i la musulmana, mitjançant una simbologia de "caràcter neutre" perquè "cada confessió puga col·locar els seus propis símbols" i "totes puguen desenvolupar-se amb total llibertat i els mateixos drets".

Així ho ha destacat l'alcalde de València, Joan Ribó, després de firmar este dijous tres convenis per a la prestació d'assistència religiosa en el cementeri municipal amb el vicari general de l'Arquebisbat, Vicent Fontestad; el president de la Comunitat Islàmica de València, Abdul Rahim Yaghmour, i el titular de la Comunitat Israelita en la ciutat, Isaac Sananes.

Els acords tenen una durada de quatre anys i, en el cas de les comunitats musulmana i israelita, contemplen la incorporació en el cementeri d'unitats d'enterrament específiques per a les pràctiques pròpies de cada confessió, mentre que en el de la catòlica s'especifica la prestació d'assistència.

D'esta forma, el conveni estableix que "totes les grans religions presents actualment a València" disposaran d'un espai amb "simbologia pròpia" en el cementeri, com ha explicat Ribó, que ha destacat la "profunda satisfacció" que suposa per a l'Ajuntament.

"És un dia 'bonic' en el qual d'alguna manera complim una cosa que ja vam plantejar: que València siga acollidora per a totes les persones, amb totes les seues creences i cultures, i que qualsevol persona que visca en la ciutat puga gaudir dels seus drets", ha manifestat.

El primer edil també ha ressaltat que "els actes relacionats amb la mort d'un familiar són molt importants en totes les religions i per a qualsevol confessió" i que, per això, este acord tracta que "totes puguen desenvolupar-se amb total llibertat, independentment de la seua religió i amb els mateixos drets". Per això, el cementeri tindrà un "caràcter neutre perquè cada religió puga col·locar la seua pròpia simbologia".

A més de les "grans religions" que han subscrit el conveni, la jueva i la musulmana, Ribó ha reconegut que "hi ha més" presents en la capital del Turia, si bé "algunes no necessiten un tracte especial en el tema de cementeri, com les confessions cristianes no catòliques".

Després de firmar l'acord, el portaveu de la Comunitat Israelita ha celebrat que és una cosa que els jueus de València "portaven segles esperant", ja que l'anterior cementeri local que els va cedir espai "va ser del segle XIV". "Per als jueus esta data és històrica perquè des de fa 600 anys no teníem cementeri", ha manifestat, per la qual cosa veu el conveni com "una fita que porta gestant-se molt temps i que recordarem tots".

El conveni també ha suposat un "dia alegre" per al titular de la Comunitat Islàmica, que veu com "realment fa un pas endavant per a la bona convivència entre tots". "Eliminar qualsevol signe de desigualtat per la religió és signe d'una societat avançada", ha reivindicat, per a agrair "moltíssim" el treball de l'Ajuntament i convidar a "tots els municipis" valencians a imitar el seu exemple.

Per la seua banda, el vicari de l'Arquebisbat de València també ha expressat la seua satisfacció i ha coincidit que "el moment de la mort i la malaltia és molt important per a totes les persones". Per a aquells que tenen fe, la transcendència d'este moment és fonamental: sentir-se acompanyat, respectat en les seues conviccions és la primera de les llibertats i els drets fonamentals de qualsevol persona", ha il·lustrat.

Per això, ha assegurat que l'Església catòlica "creu profundament en el diàleg interreligiós i en l'ecumenisme: Mirem a totes les persones, absolutament a totes, com a fills de Déu, i els volem per igual". Vicent Fontestad ha ressaltat a més que l'acord té "garantia de continuïtat en el temps".