Forma part del nostre paisatge i probablement l'hem visitat en més d'una ocasió per tractar-se d'un parc natural proper. No obstant açò, i potser per constituir una imatge quasi quotidiana, no reparem en la necessitat de conservar-lo per a seguir beneficiant-nos de tot el que ens pot aportar.

L'Albufera de València, situada al sud de la capital de la Comunitat Valenciana, és el gran pulmó verd de la zona. La Generalitat Valenciana la va declarar parc natural en 1986 amb l'objectiu d'elevar les exigències de conservació i potenciar el seu bon estat. El popular aiguamoll comptava amb un ecosistema únic a Europa. Les seues aigües transparents deixaven passar la llum en la llacuna, a través de la qual podien veure's les plantes subaquàtiques, motor de la vida del llac.

No obstant açò, des dels anys 70 l'acció de l'home ha provocat una reculada important en la qualitat de l'entorn. S'ha reduït la diversitat piscícola i ornitològica i l'increment d'abocaments industrials i urbans ha alterat per complet l'ecosistema. La situació és tan alarmant que els experts consideren que tant l’Albufera com altres aiguamolls espanyols, com Doñana i el Delta de l’Ebre, “podrien entrar en una situació de no tornada”.

El passat dijous 2 de febrer es va celebrar el Dia Internacional dels Aiguamolls, una efemèride que les organitzacions ecologistes han aprofitat per a intensificar les seues reivindicacions i demanar a les administracions públiques un major compromís per a evitar la seua desaparició completa. De fet, segons els estudis científics, el 64% dels aiguamolls ha desaparegut del planeta des de 1900, xifra que s'eleva al 87% si calculem des de 1700.

En l'àmbit nacional, els experts asseguren que el 80% dels aiguamolls espanyols està en una “situació desfavorable” i que l'extracció d'aigües, els abocaments i la sobreexplotació estan darrere d'aquesta reculada. Malgrat haver sigut declarats aiguamolls d'interès internacional pel Conveni Ramsar, acord al que Espanya es va adherir en 1971 amb el compromís de vetlar per la seua protecció, la situació cada vegada és més preocupant. I això que el nostre país, amb 73 aiguamolls, és el tercer amb més espais d'aquestes característiques després de Regne Unit i Mèxic.

La concentració mitjana de clorofil·la és de 150 micrograms per litre, arribant a màxims anuals que se situen entorn dels 250, quan els estudis determinen que per a un bon estat ecològic de la llacuna ha de situar-se per baix dels 20 micrograms per litre.

A més, es calcula que entre 1980 i 2010 van entrar en el llac 2.500 tones de fòsfor i que en els últims 20 anys s'han multiplicat per 12 els hectòmetres cúbics d'abocaments de les depuradores (60 hectòmetres a l'any).

Respecte a les renovacions d'aigua, imprescindibles per al manteniment de l'ecosistema i assegurar una qualitat mínima per als hàbitats i les espècies, les dades no són més positives. Entre 1990 i 2010 no es va superar la mitjana de 12 renovacions en la meitat dels anys, sent a més la mitjana ideal de 17.

Des de SEO Bird Life proposen que en la planificació hidrològica del Xúquer i en la gestió per a aconseguir un bon estat de conservació de l'espai Xarxa Natura 2000 de L’Albufera, que encara no s'ha aprovat, s'arrepleguen “les necessitats ja demostrades científicament que asseguren de forma fefaent la reducció de càrrega de nutrients del llac i facilite la consecució dels objectius mediambientals”.

Sobre la quantitat d'aigua, emplacen a les administracions a incrementar el volum d'aigua que rep el llac augmentant la quantitat mínima de 210 hectòmetres cúbics a l'any “a una xifra no inferior als 250 hm3/any”. Per a millorar la qualitat, exigeixen l'establiment d’“un pla d'eliminació completa de totes les fonts de contaminació difusa que descarreguen per vessament superficial i l'eradicació completa dels abocaments directes tant a la llacuna com als seus afluents”.

Finalment, consideren necessari limitar l'entrada d'aigües provinents de depuradores i augmentar els esforços per a garantir el bon estat ecològic i la “conservació a mitjà-llarg termini de les espècies i els hàbitats d'interès comunitari”.

L’Albufera és font de vida i un trersor per als valencians. En les nostres mans està aconseguir que continue sent-ho.