Així ho ha manifestat el catedràtic en rebre la Medalla de la institució acadèmica durant l'acte solemne celebrat este divendres a l'edifici històric de la Nau. En la sessió han pres també la paraula el rector, Esteban Morcillo, i el professor de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació Anacleto Ferrer, qui ha llegit la 'laudatio'.

A l'homenatge han assistit personalitats del món universitari, la política i la cultura, com el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; o el secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, informa l'Universitat a través d'un comunicat.

"Voldria trencar una llança en favor de la formació rebuda entre estos murs. D'una banda, gràcies als plans vigents, aleshores, d'humanitats genèriques comunes, abans de triar el propi camp filosòfic d'especialització. I d'altra banda, pel destacat conjunt de professors que, efectivament, vam tindre la sort de gaudir i compartir. Van ser ells, sens dubte, els qui van convertir aquell moment i este espai universitari en un excepcional i compromès reducte intel·lectual, enmig d'un circumdant i dràstic franquisme", ha dit l'homenatjat.

Román de Calle ha revisat els seus inicis com a universitari, i ha reflexionat sobre les inquietuds intel·lectuals que han marcat la seua trajectòria. Entre altres coses, ha afirmat: "Dos nuclis històrics resultarien bàsics en els programes de docència i investigació, dins d'esta matèria, des de la Universitat de València. D'una banda, l'estudi del segle XVIII, com a origen i ancoratge definitiu de l'Estètica, però també esta centúria com a punt de partida de la moderna Història de l'Art, del naixement de la Crítica i de la implantació dels museus, com a genuïna institució sociocultural".

"A més, -ha continuat- sempre em va atraure l'estudi del fenomen expansiu internacional, en el Segle de les Llums, de les Reials Acadèmies de Belles Arts i especialment del que va succeir al nostre propi país, amb la seua dilatada història de segles".

I ha afegit: "La Il·lustració i la Modernitat serien els àmbits marcats com els de major atracció, en la nostra agenda filosòfica. La il·lustració i la gènesi de la reflexió estètica, amb les seues connexions interdisciplinàries. La Modernitat com a transformació evolutiva de les herències il·lustrades, vinculades, en el nostre cas, al fet artístic contemporani, en una determinada franja de diversitat, des de les arts plàstiques i visuals fins a les arts gràfiques i el disseny".

"INTRANSIGÈNCIA"

En el seu torn de paraula, el rector, Esteban Morcillo, ha qualificat a De la Calle com "un acadèmic, un investigador, un gestor públic". "Una persona d'integritat i honestedat en la seua gestió al capdavant de les institucions públiques, que ha patit, la intransigència d'aquells que han volgut imposar sobre els criteris professionals una visió esbiaixada i interessada de l'art des d'una concepció partidista d'allò públic, que és de tots i totes".

El màxim responsable de la Universitat ha postil·lat: "El doctor Román de la Calle és un universitari a qui per la seua defensa d'una visió integrada i lliure de l'art a la societat, per a ser líder de l'ensenyament de l'estètica i de l'educació artística, l'Universitat de València reconeix amb la seua Medalla el seu compromís, la seua generositat en la preservació, exhibició i donació de la seua col·lecció d'art i les distingides activitats docents i investigadores desenvolupades al si de la seua 'alma mater', l'Universitat de València".

Román de la Calle (Alcoi, 1942), membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i corresponent de la de San Fernando de Madrid és professor honorari de la Universitat de València des de la seua jubilació com a catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts.

Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia per la Universitat de València, ha exercit la docència al llarg de quaranta-quatre anys en tres universitats (Universitat de València, Universitat Complutense i Universitat Politècnica de València), on ha desenvolupat una àmplia activitat en la investigació estètica, històrica i crítica de les arts plàstiques i visuals. És autor de més de quaranta llibres, entre assajos i monografies.

Ha dirigit l'Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, l'Institut dels Arts de la Institució Alfons el Magnànim i el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), i també va presidir la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.

Entre altres distincions ha rebut la Creu d'Alfonso X el Savi, les medalles de plata al Mèrit Professional, al Mèrit en les Belles Arts, de la Facultat de Belles arts (UPV) i de la Facultat de Filosofia i CC. de l'Educació de la Universitat de València, Las Palmas Acadèmiques (govern de França), i els premis a la Llibertat d'Expressió, Nacional de la Crítica i d'Assaig de l'Ajuntament de València.