Segons ha informat l'associació en un comunicat, l'entitat destinarà 20.000 euros anuals a cada projecte. L'objectiu d'estes beques és "donar suport" a la comunitat científica valenciana fomentant la creació de noves línies d'investigació en càncer.

A més, una de les característiques de les beques és que es concedixen a treballs de doctorat, "un àmbit on no existixen tants recursos d'ajuda i on calia posar l'accent", explica Helena Alloza, gerent de l'Associació.

Totes les propostes presentades a la convocatòria pública d'ajudes s'han sotmès a un procés d'avaluació externa per part de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva (ANEP). De les 29 sol·licituds rebudes, un 86% va superar els requisits necessaris per a la seua avaluació.

Els projectes finalistes han sigut avaluats i seleccionats pel Comitè Tècnic d'AECC València i ratificats pel Consell Executiu de l'entitat. En total es destinaran al voltant de 300.000 euros al llarg tres anys als projectes d'investigació.

Per a això, l'Associació està en fase de firma de diferents convenis de col·laboració amb Fundació Institut Valencià d'Oncologia (FIVO), Centre d'Investigació Príncep Felip, IIS La Fe, Fundació Hospital General de València i Fundació FISABIO, centres on desenvoluparan el seu treball els investigadors becats.

La inversió per a finançar estos projectes s'ha aconseguit gràcies a la recaptació del circuit de carreres i marxes solidàries Run Cancer de 2016 organitzat per l'entitat i a l'ajuda d'una donació rebuda, el que ha permès augmentar de 3 a 5 el nombre de beques previstes inicialment.

BEQUES FINALISTES

Entre els premiats està el projecte David Millán, de la Fundació Institut Valencià d'Oncologia (FIVO), 'Seqüenciació de nova generació per a la identificació de biomarcadors en melanoma cutani segons la via etiopatogènia de desenvolupament i la seua rellevància clínica potencial' en què preveu aprofundir en les característiques moleculars del melanoma, un dels càncers més agressius i resistents, per a establir 'marcadors' que permeten explicar com es comportarà la malaltia, és a dir, progressarà.

Millán ha explicat que l'objectiu general és determinar el perfil mutacional dels melanomes i la seua relació amb el seu comportament i la supervivència per a millorar el tractament". L'anàlisi es realitzarà a partir de mostres del Biobanc de l'Institut Valencià d'Oncologia (IU).

El segon és el projecte Mireia Boluda, de l'IIS La Fe, 'Caracterització de mutacions intròniques profundes en pacients amb Síndromes Mielodisplàsiques', caracteritzats per un desordre hematològic semblant a la leucèmia.

El projecte de Mireia Boluda, de l'IIS La Fe, pretén fer un mapa de les mutacions presents en este tipus de tumor i avaluar l'efecte d'estes alteracions per a valorar el seu paper en la creació de la leucèmia i explorar els seus potencials repercussions diagnòstiques, pronostiques o terapèutiques.

El tercer correspon a la investigadora Maria Elena Duréndez, de la Fundació Hospital General Universitari de Valenciana, 'Biòpsia líquida en càncer de pulmó no microcític: els exosomes com a eina d'estudi de biomarcadors'.

Este estudi incidix sobre un dels tumors amb major incidència i mortalitat a la Comunitat Valenciana: el càncer de pulmó. En concret, la investigadora Elena Duréndez, de la Fundació Hospital General de València, que aprofundirà en els 'exososmes', la presència dels quals en sang obre la porta a millorar el diagnòstic de la malaltia ja que podrien servir com un marcador de fàcil accés. Tal com explica Duréndez, "es pot diferenciar a un pacient amb càncer de pulmó d'una persona sana només per la presència d'exosomes en sang perifèrica".

El quart treball becat és el de Fernanda Rodríguez, del Centre d'Investigació Príncep Felip 'Design of novell targeted Polymer Therapeutics as combination therapy for the treatment of Brain Metàstasi', sobre una nova teràpia mitjançant polímers terapèutics (nanomedicina) dirigida al tractament de la metàstasi cerebral produïda pels tumors de mama primaris triple negatius.

L'objectiu és desenvolupar nanoconstruccions multifuncionals "no invasives, segures, controlades, biocompatibles i biodegradables per a l'administració de fàrmacs i la monitorització de malalties per al tractament d'esta metàstasi cerebral".

L'última investigació becada és la de Gabriela Devesa, de la Fundació FISABIO, 'Impacte de la microbiota en l'oncogènesi colorectal en pacients amb síndrome de Lynch", que analitzarà l'impacte de la microbiota intestinal (conjunt de bacteris que viuen a l'intestí) en el desenvolupament de càncer de còlon en pacients sans però amb predisposició genètica a sofrir-lo (síndrome de Lynch).

En este sentit, podria associar-se una alteració d'esta mircrobiota al desenvolupament del càncer colorectal. Amb este estudi es pretén establir el risc de càncer en els pacients que patixen la síndrome de Lynch.