Les Falles ja tenen l'impuls internacional que anhelaven des de fa cinc anys, quan van emprendre el camí per a la seua declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. L'assemblea d'aquest organisme reunida en Adis Adeba (Etiopia) va donar ahir el vistiplau sense cap objecció a la candidatura de les festes valencianes i el goig va esclatar no solament entre el col·lectiu faller, sinó entre els dirigents polítics de les institucions i els ciutadans en general.

La declaració subratlla la dimensió no solament tradicional, sinó també social i cultural de la festa, en la qual participen milers de valencians, tant de la capital com de nombroses poblacions de l'àrea metropolitana i tota la Comunitat Valenciana.

Els artistes fallers i el seu treball artesanal amb els monuments, la indumentària, la música, la pólvora, les ofrenes florals, la gastronomia… Tots aqueixos elements queden reconeguts en la declaració i protegits per la Unesco, però també valors com la igualtat, la participació i el foment i conservació del valencià.

La candidatura presentada en la Unesco per a convertir-se en Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha volgut projectar una imatge innovadora en les formes i alhora connectada amb les tradicions. Tots aqueixos ingredients, juntament amb la pólvora, l'enginy, l'art, la música i la gastronomia, s'agiten en la coctelera en la qual es converteix València durant el mes de març, amb l'arribada de la primavera.

L'alcalde de València Joan Ribó, va conèixer la fallada en el seu despatx, acompanyat pel president de la Generalitat, Ximo Puig, la vicepresidenta, Mónica Oltra, el titular d'Educació, Vicent Marzà, i diversos regidors. Després de l'esclat d'alegria, va voler reconèixer el treball dels actuals i anteriors representants: “Sé que el meu company Pere Fuset (el regidor de Cultura Festiva) ha sigut el que ha estat en l'última etapa de la carrera de relleus. Però hi ha hagut altres persones que han treballat per a aconseguir hui aquest premi en la Junta Central Fallera i en l'Ajuntament, amb els fallers, amb els artistes, i a tots els vull reconèixer i em sembla important. És un premi de tots els valencians i de tots els fallers”, va manifestar.

Per a Ribó, la dimensió cultural de les Falles queda remarcada amb aquest segell de qualitat de la Unesco. “És evident que aquest premi suposa un reconeixement a nivell mundial de les Falles que té moltes repercussions econòmiques de molts tipus, però vull centrar-me en una important: és un premi cultural, a la nostra cultura festiva, al caràcter cultural de la festa major de la nostra ciutat i d'unes altres, i a la labor d'artistes, d'actors del teatre amateur, dels indumentaristes. És un premi cultural per a tota la gent que treballa en les Falles i és per a tots els valencians”, va afirmar.

El president Puig va destacar “la convivència, l'agermanament i els valors que es viuen en les Falles” i va instar a rellançar les festes. La número dos del Consell, Mónica Oltra, molt emocionada, va parlar “com a fallera” per a dir que la humanitat ha rebut “un regal que és una festa, una identitat, un fet cultural extraordinari i grandiós” amb aquesta declaració.

La declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial no suposa que vaja a rebre subvencions directes de la Unesco, però és tot un recolzament per a la festa i per a València. A més d'un reconeixement cultural, pot comportar un augment de la projecció turística de la ciutat i de les seues festes, la qual cosa pot redundar en l'arribada de més visitants i, per tant, en una injecció econòmica per a la ciutat després d'una llarga crisi econòmica.

800 milions d'euros d'impacte econòmic tenen les Falles, segons un estudi elaborat en 2008.

391 comissions falles estan censades en la ciutat de València, segons les dades de la Junta Central Fallera.

100.000 fallers hi ha en la ciutat de València aproximadament, entre infantils i adults, distribuïts en les diferents comissions.

302 conjunts artístics de la Comunitat Valenciana en les diferents categories del catàleg de béns culturals protegits per la Unesco.