El Museu Valencià d'Art Modern (IVAM) reuneix en la seua galeria 7 els treballs de camuflatge, infiltració i sabotatge de mig centenar d'artistes i col·lectius de tot el món, des que Orson Welles va utilitzar la ràdio per a fer creïble un atac marcià per a posar en evidència el poder manipulador dels mitjans. En total, 44 peces amb un objectiu comú: "qüestionar els processos de construcció de la credibilitat, veracitat i autoritat", ja siga a l'àmbit polític, acadèmic, dels mitjans de comunicació o fins i tot en el mateix art.

Amb el títol 'Fake. No és veritat, no és mentida', la mostra s'inaugura hui dijous i estarà al museu valencià fins al 29 de gener entre parets destapades, rètols subjectes amb cinta adhesiva, panells sobre caixes de cartró i els cables de les pantalles de televisió ben visibles. La seua intenció és "desmitificar" tot allò que envolta l'art i combatre la "disenyitis", va apuntar ahir el comissari Jorge Luis Marzo, que va realitzar un recorregut expositiu per als mitjans de comunicació al costat del director de l'IVAM, Jose Miguel G. Cortés i un dels artistes participants, Joan Fontcuberta.

"El fake atempta contra el que en grec s'anomena DOXA (opinió comuna) i provoca PARADOXA (el contrari a l'opinió comuna)", va subratllar el comissari. Segons Marzo, aquest és un "art sense estètica artística" que irromp en la vida quotidiana en un moment determinat per a declarar-se immediatament després fals: "com la màgia", va apuntar.

Desperten reaccions diverses, va admetre el comissari. Tant és així, "que alguns d'aquests artistes han arribat a ser detinguts i jutjats. A uns se'ls ha reconegut després el mèrit, altres han hagut de pagar multes o fins i tot passar per la presó".

El recorregut expositiu es divideix en quatre seccions: 'Heterònims. La ficció de l'art', INFILTRACIONS. Cavalls de Troia', 'DOCUFICCIONES. Qüestionant la veracitat dels mitjans' i 'DESCRÈDITS. El curtcircuit de l'autoritat cultural'.

La part dedicada a 'Heterònims' reuneix obres inventades secretament per un autor (ortònim) amb la intenció que siguen percebudes com realment existents. "Algun dia la història de la cultura haurà de ser analitzada com la història de la falsedat", va comentar Marzo.

El capítol dedicat a 'Infiltracions' mostra "tasques que operen com a paràsits, capaços de projectar aquests somnis de credibilitat de la societat". La tercera secció és per a les 'Docuficcions': documentals falsos que busquen desemmascarar els formats d'autoritat, utilitzant les tècniques, codis i convencions del documental per a aparentar ser-ho. El recorregut expositiu acaba amb els 'Descrèdits', exposicions falses presentades en museus i que acaben exposant la ficció i fragilitat del seu poder.

Així, 'Fake. No és veritat, no és mentida' abraça peces d'índole diversa que van des de partits de futbol trucats a cartes intercanviades amb hisenda després de vendre un cotxe com a peça d'art, passant per intervencions televisives que van des de fer-se passar pel portaveu d'una gran empresa que mai va indemnitzar les famílies dels seus treballadors a l'Índia, després d'una tragèdia en una planta química, programes de canvi, un fals documental que apunta que el viatge a la Lluna va ser un muntatge o un altre en el qual va participar el mateix Marzo, sobre els descendents de les prostitutes a València, del qual es va fer eco la premsa.

També s'han llançat missatges en cartons de llet, ampolles de Coca-cola o s'han tractat temes socials amb la imatge de les revistes de celebrities. El ventall és ampli però, fora del pla de l'art, si hi ha una "imatge perillosa" que ha volgut incloure la mostra és sens dubte la del fals documental amb el qual va enganyar el govern nacionalsocialista alemany en 1943 a la comunitat internacional.

Les SS van emprendre un programa d'embelliment del camp de concentració Theresienstadt (Txecoslovàquia) executat pels propis presoners per a fer creure que s'havia reconvertit en un balneari. Dues setmanes després del rodatge, els gairebé 87.000 presoners van ser gasejats a Auschwitz.

Per la seua banda, el creador Joan Fontcuberta -Premi Nacional de Fotografia en 1998 i Premi Nacional d'Assaig el 2011- va ressaltar el fet que una institució com l'IVAM aculla el projecte: "Fa 40 anys que viu al fake i no m'havia plantejat què és. Aquesta és la primera gran exposició que intenta fer una panoràmica i categoritzar el fake a l'art", ha manifestat.

Fontcuberta, el treball del qual sempre s'ha caracteritzat per intentar desmantellar allò establit, va assenyalar que "l'exposició qüestiona fins i tot l'autoritat dels museus i les institucions, el que demostra que l'IVAM admet l'autocrítica, fonamental perquè el museu siga una plataforma de qüestionament. Del contrari, seria un mausoleu", va advertir.