La competència entre companyies aèries comercials que utilitzen els aeroports del Prat de Llobregat començà el 1928 quan, a més de la Companyia Latécoere, que enllaçava Tolosa de Llenguadoc i Barcelona amb el Nord d’Àfrica i Sudamèrica, van aparèixer altres empreses. La Deustsche Lift Hansa (més tard: Lufthansa) va establir aquest mateix 1928 un vol directe Barcelona-Berlín i va intentar obtenir l’exclusiva dels vols interiors.El 1929 es va crear la Companyia de Línies Aèries Subvencionades, la CLASSA, amb Iberia (fundada el 1927, de capital alemany), Hispano-Suïssa (la multinacional catalana d’automòbils i motors d’aviació), i altres aportacions privades. També al 1929, la línia de dirigibles Hamburg-Barcelona-Pernanbuco-Rio de Janeiro-Buenos Aires. La belga Sabena anunciava el seu interès per fer a Barcelona una escala en la seva línia des de Brusel·les fins al Congo.
La suïssa Swissair programava els vols directes entre Zurich i Barcelona. Durant la guerra d’Espanya (1936-39), l’aviació militar italiana va assolir un dramàtic protagonisme. El 1939, tota la navegació aèria de l’Estat espanyol va passar a ésser controlada directament per l’exèrcit. Fins a la derrota d’Alemanya, els vols Barcelona-Berlín foren els únics vols internacionals regulars.
Al 1946, Swissair iniciava la línia Ginebra-Barcelona. Al 1956, l’escandinava SAS posaria en marxa la línia Estocolm-Copenhague-Niça-Barcelona. El 1955-57, Pan American, TWA i Iberia van establir vols Barcelona-Lisboa-Nova York, i Barcelona-Nova York . Però, a desgrat del seu èxit relatiu i de la pressió de companyies, empresaris i turistes, l’Estat espanyol no es va decidir a invertir a l’aeroport del Prat.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios