Poc espai a les àrees d'observació i primera assistència, sales d'espera que es queden petites, pacients pels passadissos, personal sanitari insuficient... Aquest és sovint el dia a dia d'alguns serveis d'urgències hospitalaris, segons un estudi elaborat per la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències (SoCMUE).

A partir dels qüestionaris de 353 preguntes que han respost els caps del servei d'urgències de 79 dels 82 hospitals públics, concertats i privats que hi ha a Catalunya, els autors de l'estudi conclouen que les àrees de primera assistència, en el 50,7% dels centres, i les d'observació, en el 44,7%, resulten insuficients sovint o molt freqüentment.

Passa el mateix amb les sales d'espera, que de vegades es queden massa petites en el  35,3% dels serveis. A més, en el 45,6% dels centres es dobla l'ocupació dels boxs de forma excepcional o sempre que és necessari. En el 21,5% dels centres, principalment públics i de mitja o baixa complexitat, s'han donat casos en què l'ambulància no ha pogut deixar el pacient.

El 79,7% dels serveis d'urgències, que el 2011 van realitzar 3,95 milions d'atencions, té pacients atesos als passadissos de forma més o menys habitual, que han de compartir espai amb altres pacients que ja han rebut l'alta i s'han d'esperar per marxar, una situació que es repeteix en el 76% dels centres.

D'altra banda, el 53,2% dels caps de servei considera insuficient el personal sanitari de què disposa. El ritme d'arribada de pacients varia al llarg del dia amb pics d'11 a 13 i de 17 a 20 hores però la dotació de metges i infermeres és força constant, doncs si bé es reforça el nombre de residents per la tarda i la nit, hi ha menys interns i adjunts.

El president de la SoCMUE, Miquel Sánchez, confirma a 20minutos que la ràtio de metges, infermeres i altre personal sempre han estat inferiors a les recomenables, i atribueix la manca d'espai en alguns serveis d'urgències a la manca de llits a planta.

No obstant, matisa que la saturació dels serveis d'urgències hospitalaris es pot donar de forma puntual però que quan la situació és crònica no és només fruït de les retallades sinó també al "desastre de gestió interna" que es fa i la incapacitat d'ajustar adequadament l'activitat programada amb les urgències. L'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i el de Mataró són, al seu entendre, exemples de bona gestió en els darrers anys.

La majoria de defuncions són de pacients crònics, la mort dels quals era força previsible a la seva arribada. Tot i això, l'estudi defensa la creació d'espais apropiats per a aquests tràngols i protocols d'atenció específica, doncs la manca d'intimitat pot enterbolir la bona feina dels professionals sanitaris.

Un altre aspecte a millorar és la vigilància. El 36,7% dels serveis d'urgències no en tenen i això, sumat a la permissivitat en l'acompanyament i el poc control dels acompanyants, provoca que en cas de conflicte, "el risc per al professional és clarament evident", avisa l'estudi.

L'estudi també proposa millorar la ubicació de la radiologia dins del propi servei d'urgències, doncs a més de la meitat dels pacients atesos se'ls fa una radiografia. També suggereix formar als facultatius en l'ús dels ecògrafs, tenint en compte

L'estudi està elaborat amb dades de 2011 i ja aleshores el personal era insuficient a la meitat dels serveis. La situació ha empitjorat amb les retallades i, últimament, amb la limitació de les guàrdies que poden realitzar els metges residents.

Els de l'hospital Vall d'Hebron consideren que això limita la seva formació i, per això, faran vaga indefinida a partir del dia 18, una protesta que es pot estendre a altres centres. "Els residents no haurien de fer guàrdies, s'haurien de formar en la seva especialitat", sosté el president de la SoCMUE.

Per això, defensa reorganitzar el sistema: "a Urgències es treballa per torns, ja no es fan guàrdies". Sánchez avisa que els centres que depenen dels residents per compensar les baixes ràtios de facultatius, "poden patir" si la vaga tira endavant.

També sobre temes formatius, lamenta que no hi hagi una especialitat en Medicina d'Urgències i Emergències, com si existeix en altres països. A Catalunya, predomina l'especialitat de medicina familiar i medicina interna, segons l'estudi.