Sense radars als trams de les carreteres estatals amb més accidents

  • Si n'hi ha algun a la via es troba massa lluny com per a què el seu efecte dissuasiu.
  • Automobilistes Europeus Associats ha analitzat 25.000 quilòmetres de tot l'Estat.
  • Demana millorar la senyalització i mesures pal·liatives si no hi ha recursos.
Els serveis d'emergència van treballar divendres en l'evacuació d'una persona que va resultar ferida crítica en un xoc frontal a la N-II a Tordera (Girona).
Els serveis d'emergència van treballar divendres en l'evacuació d'una persona que va resultar ferida crítica en un xoc frontal a la N-II a Tordera (Girona).
ACN
Els serveis d'emergència van treballar divendres en l'evacuació d'una persona que va resultar ferida crítica en un xoc frontal a la N-II a Tordera (Girona).

Als trams de concentració d'accidents de les carreteres catalanes de titularitat estatal no hi ha col·locat cap radar i si n'hi ha algun a la via es troba massa lluny com per a què el seu efecte dissuasiu perduri sobre els conductors, segons un estudi d'Automobilistes Europeus Associats (AEA). A més, aquests trams no estan ben senyalitzats com a punts perillosos.

L'AEA ha analitzat els 25.000 quilòmetres de la xarxa de carreteres estatals, dels 165.000 construïts a Espanya, però que registren el 50% del trànsit. L'índex de perillositat mitjà és de 10, però el de les províncies catalanes és superior: d'11 a Barcelona, de 13 a Lleida, de 14 a Tarragona, i de 16 a Girona.

El quilòmetre més perillós de Barcelona i de tot Catalunya és el 568 de la N-II, amb un índex de perillositat de 257,7, és a dir, gairebé 24 vegades per sobre de la mitjana provincial i 62 punts més que en l'estudi anterior. El més perillós de Girona és el 114 de la N-260 (115,5); el de Lleida, el 194 de la mateixa via (164,8, amb un increment de 54 punts); i el de Tarragona, el 824A de la N-420 (182,6).

Alguns trams apareixen per primer cop a la llista i en d'altres ha augmentat la perillositat. "Això significa o bé que hi passen menys cotxes o hi ha més accidents o bé que l'Administració no hi ha fet res o el que ha fet ha estat insuficient", detalla a 20minutos el president d'AEA, Mario Arnaldo.

Mesures pal·liatives

L'associació calcula que la infraestructura influeix en el 47% dels sinistres. A més, amb la crisi i les pujades de tarifes, cada cop més conductors intenten evitar els peatges i circulen per carreteres convencionals que, en ser de doble sentit i amb un únic carril, són menys segures.

És per això que el president d'AEA demana a les administracions que senyalitzin més bé els trams de concentració d'accidents –alguns navegadors ja comencen a incloure'ls– i facin auditories per determinar el problema a cada via.

"La solució normalment requereix una important dotació econòmica que ara potser no és possible, però es poden aplicar mesures pal·liatives", assegura Arnaldo, qui demana extremar les precaucions als conductors que passen per aquests trams perillosos.

Qüestió de mesures

L'AEA ha basat la seva anàlisi en els trams de concentració d'accidents: trams d'un quilòmetre on, en els últims cinc anys, s'ha produït algun accident amb víctimes i es té en compte el volum de trànsit diari.

En canvi, la Direcció General de Trànsit (DGT) treballa principalment amb punts negres: trams de 100 metres on s'han registrat més de tres accidents amb víctimes en l'últim any, per la qual cosa hi ha menys punts negres que trams de concentració d'accidents.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento