La societat de l’illa, que quan la van descobrir els portuguesos el 1516 no estava habitada, es basava en el model de l’economia de plantació: canya de sucre i vainilla. Sardà arribà amb una missió: abolir el règim d’esclavitud a l’illa. El 20 de desembre del mateix 1848 llegí, públicament, un text que començava així: « Mes Amis, Les décrets de la République Française sont executés: vous êtes libres. Tous égaux devant la loi, vous n’avez autour de vous que des frères».Al final del text, alguns consells i un mot d’ordre: « Écoutez mes conseil: reconnaissance éternelle à la République Française qui vous a fait libres! Et que votre devise soit toujours: Dieu, la France et le Travail». Així, 60.318 habitants de l’illa (d’un total de 108.829) esdevindrien, de cop i volta, homes lliures. El comissari Sardà i Garriga se’n sortiria prou bé de la missió que li havia encomanat el govern revolucionari de París: no acceptà els ajornaments demanats pels propietaris i promulgà el decret abolicionista el 19 d’octubre, i, alhora, exigí, i quasi aconseguí, que tots els ja exesclaus tinguessin un contracte de treball (que, en molts casos, és clar, seria amb el seu antic propietari).