Hàbits que donem per normals van ser recuperats després del franquisme pels primers ajuntaments democràtics. Els alcaldes del 1979 van fer una feinada: començar a donar serveis als barris (asfaltat, il·luminació, semàfors, soterrament de vies de tren). Van replanificar els centres de cada població i descentralitzar serveis cap a la perifèria: centres cívics, biblioteques. A banda d'eradicar noms de carrers i places vinculats a la dictadura, van obrir l'espai urbà a la ciutadania: les festes majors, els carnavals, etc. Pensem que quan anem a un concert a l'aire lliure, es tracta d'una devolució al poble, abans impensable. També van rebre tota mena d'entitats, van obrir participació i donar suport a projectes d'interès social. La sida va ser una prova de foc per aquells primers batlles. No voldria cloure sense retre el meu homenatge al difunt exalcalde de Sabadell Antoni Farrés, que va ser l'exemple d'un dels referents d'aquella etapa, ja closa. L'Ajuntament, amb l'alcalde Manuel Bustos al front i milers de persones de Sabadell, així com personalitats, inclòs el president José Montilla, li han ofert un massiu comiat ple de respecte i emoció. Funcionariat i càrrecs electes, són servidors del poble.