El director de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, va defensar ahir l’aposta que fa la conselleria per donar tercers graus als que cumpleixin els requisits d’estabilitat i bona conducta i sempre sota control. Al seu parer, són el reflex de «l’execució d’una pena» amb un «valor de reeducació i ressocialització».

Menys reincidents

Batlle va presentar ahir un informe del Centre d’Estudis Jurídics sobre la reincidència dels presos en tercer grau. Cada any uns 700 reclusos queden classificats  en aquest règim. D’aquests  el 90% no torna a la delinqüència, en front del 63% de la població reclusa general. Un terç ha perdut el tercer grau i ha passat al règim ordinari, en detectar-lis incumpliments. El resultat encara és molt més positiu en el cas dels condemnats que porten la pulsera telemàtica. Cap dels 80 ha reincidit en els cinc anys de seguiment del col·lectiu.

L’autor de l’informe, Manel Capdevila, va assegurar que es trenca el tòpic de què els de tercer grau són uns «privilegiats». El 43% té antecedents però una bona estabilitat familiar i laboral.

4,5 anys esperant una sentència

304 presos han esperat 4,5 anys de mitjana per a la sentència. Hi ha casos que sobrepassen el promig. Com el d’una dona, que set anys després que la detinguessin per introduir cocaïna des de Colòmbia, la van condemnar a vuit de presó. En aquest temps s’ha casat, és mare de tres fills i treballa en una llar d’infants. El tercer grau li ha permès fer una vida normalitzada. «No és una excepció», diu l’autor de l’informe.