Primer perden la feina, després no poden pagar l’habitatge i, per últim, els retiren la tutela dels fills. Són casos comptats, però que donen l’alerta de les penúries que comporta la crisi. Si els pares no disposen d’un teixit social al darrere que els pugui ajudar, l’Administració no té altre remei que garantir que els menors visquin sota un sostre.

Els serveis socials estan desbordats, coincideixen a assenyalar les entitats que treballen en aquest àmbit. Amb els recursos existents, és difícil reallotjar les famílies que es queden sense casa perquè no la poden pagar.

Aquest "és un factor de risc", que unit a d’altres, com que no es garanteixi l’educació o que els pares no tinguin prou cura dels fills, pot desembocar en la pèrdua de la tutela dels menors, exposen fonts de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), encara que desvinculen el desamparament del desnonament. Des de l’Observatori DESC de l’habitatge, Ada Colau confirma que en molts casos els serveis socials "l’única cosa que asseguren és que els nens siguin acollits", però no els seus pares. Entitats del sector adverteixen també que hi ha casos d’amenaces amb la pèrdua de la tutela dels fills per part de les entitats bancàries amb l’objectiu de pressionar el morós.

L’Observatori DESC apunta, fins i tot, que les famílies immigrades estan començant a retornar els seus fills al país d’origen perquè els seus familiars en tinguin cura. Tenen por de perdre’n la tutela. Marta Sanchis, psicòloga del programa d’Infància i Famílies de Càritas Diocesana de Barcelona, apunta que "l’amenaça que els prendran els fills no és real", però confirma que el retorn al país d’origen s’està produint. La pressió de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la dels veïns ha aconseguit evitar el desnonament i la possible pèrdua de la tutela dels infants en dos casos, l’un a L’Hospitalet i l’altre a Vic.

El 'cas Alba' ha fet millorar l'atenció

L’Alba es va quedar sense caminar i sense parlar. Tot i els informes que apuntaven a un maltractament per part del seu padrastre, no es va actuar a temps. Des d’aquest dramàtic succés, s’ha aconseguit que la coordinació entre hospitals i CAP, cossos de seguretat, Justícia i educadors hagi millorat, i molt. Marta Sanchis, des de Càritas Diocesana de Barcelona, elogia la "millora dels protocols d’actuació". Ara només falta "una dotació suficient de recursos" per desenvolupar la nova Llei d’Infància.

Lluís Martí, aturat, 52 any: "El meu fill està ben cuidat, es queda amb mi"

Lluís Martí tenia un taller de mecànic, va començar la crisi i el va haver de tancar. En no poder pagar la hipoteca, el banc en va demanar l’execució immobiliària de la casa familiar i, al setembre del 2010, li van notificar que en 15 dies havia de deixar-la. A partir d’aleshores, ha anat aconseguint pròrrogues gràcies al suport de veïns i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Encara no ha perdut l’habitatge, però viu amb l’ai al cor... i en una caravana al jardí de casa seva. "Entro a casa per afaitar-me, per dutxar-me i fer-me el dinar", explica. El seu fill, el Loïck, de nou anys, viu amb la mare. Els pares es van separar, però el Lluís el recull cada dia a l’escola i el petit fa els deures a la caravana. A la nit, el torna a casa de la mare, el banya i li dóna el sopar. Explica que el van atemorir amb el fet que podria perdre la custòdia del fill. "He demostrat als serveis socials que està ben cuidat, els assistents m’han donat la raó".