El cens de locals amb afluència de públic es manté en 750, dels que 568 es concentren a Vila de Gràcia, barri al que segueix, amb 114, el de Camp d’en Grassot.

La clausura de locals, segons el regidor del districte, Ricard Martínez, obeeix a diversos factors, com «deficiències estructurals en els edificis, instal·lacions obsoletes o la pròpia competència d’altres establiments», va declara ahir a 20 minutos.

Prioritza el fet que «la pressió exercida per la tasca inspectora, que ha detectat nombroses deficiències», també hi hagi incidit.

Pel regidor, és clau «mantenir la tasca inspectora» per garantir que els locals «es dediquin a fer exclusivament allò pel que tenen llicència». Igualment, s’incidirà en la regulació dels espais públics, «en els vetlladors i terrasses».

L’únic escull que ha trobat l’aplicació del Pla d’Usos (en vigor des de finals del 2004 i que intentava regular l’obertura de bars i discoteques en carrers més estrets de vuit metres) és assolir la mitjana d’una llicència atorgada per dues de concloses, un aspecte «que no ha estat possible aplicar», reconeix Martínez.

En la presentació del Pla, Martínez va dir que a Gràcia s’havia acabat obrir «bars,discoteques, establiments de prostitució, sex-shops, restaurants o sales de joc».

Els veïns reclamen menys bars

Andreu Mora, impulsor de la Plataforma contra els Sorolls i Aldrulls de Gràcia, va criticar ahir a 20 minutos que el Pla d’Usos de Gràcia, en el que hi van participar els veïns i les entitats «no s’està aplicant en un 50%». Segons Mora «s’estan donant permisos a nous locals de pública concurrència», un fet desmentit pel regidor, Ricard Martínez: «només s’han obert dos bars».