És el treball més transgressor.

És la producció més arriscada. Amb On vam trobar la nostra parcel·la musical i ara hem volgut anar  més enllà. Hem intentat fer un disc amb un punt més cru i que l’oient, quan l’escoltés, ens pogués  imaginar tocant al menjador.

Guitarres, sintetitzadors i melodies melancòliques. Una combinació explosiva.

Si. Som un grup de guitarres. Teclats i sintetitzadors n’havíem posat a d’altres discos, però aquí els hem contemplat alhora que neix la cançó. És el disc que fa més bofetada quan el sents i el més introspectiu per una necessitat d’explicar situacions personals.

¿Per què ‘Souvenirs’?

Són 12 records d’experiències personals d’un passat molt proper. Això no vol dir que volguem ensenyar al públic com ens sentim sinó que són un tipus de sensacions pròpies de la memòria de tots.

Però vostè ha fet la majoria de temes. ¿És un àlbum de fotos de Joan Masdéu?

En composició possiblement, però quan aquestes cançons transcendeixen a la gent se les fa seves i ja no és el que explica en Joan Masdéu. A més, jo he composat la majoria de cançons, però desprès hi ha el segell de cadascun del grup.

Marc Parrot i Marc Ros (Sidonie)participen al disc. ¿Hi ha tan bon rotllo al panorma musical català?

Si, però hi ha més afinitat musical amb uns que amb altres. A la critica li és igual Whiskyn’s que Lax’n Busto, i potser l’únic que tenim en comú és la llengua. Estem orgullosos de fer rock català, però reivindiquem que  musicalment tenim molt més en comú amb grups com Sidonie. Les nostres arrels són més anglosaxones i aquest és el nostre punt de reivindicació en aquest disc.

¿Fa respecte que Souvenirs hagi estat triat un dels millors discos del 2005?

Fa content. És un bon treball i això no haguèssim pogut dir dels dos primers discos. A més, avui si no véns 20.000 còpies ja estas finiquitat. A nosaltres ens han deixat anar desgranant la nostra trajectòria disc a disc.

Bio

Whiskyn’s es va formar a Reus el 1992 i el 1998 passen ha dir-se només Whiskyn’s. ‘Souvenirs’ és el seu setè treball.