1897-1928: Arquitectes de la primera globalització

Al primer terç del segle XX, la primera globalització implica una cert augment de la mobilitat dels tècnics i dels professionals.
Es el cas d’alguns arquitectes i mestres d’obres: Josep Forteza, un dels que va posar en marxa l’Escola d’Arquitectura de Santiago de Xile (el 1897), Josep Pijoan, al Canadà, Hermegild Franquet (des de 1900, a Panamà), Miquel Bertran de Quintana, a Mèxic, Eugeni Campllonch i Julià Garcia, a Buenos Aires, Emili Boix, a Montevideo, Joaquim Codina a L’Havana, Melcior Juanpere i Prats que «implantà un sistema de fabricació de cases prefabricades» a Cuba, Joan Comerma a Nova York (Les voltes de la Gran General Station) i Filadèlfia (la Penn Central Station), Duch & Grau (a Cochabamba, Bolívia), Josep M. Gimeno, arquitecte de dos dels «pocs edificis que no van caure durant el terratrèmol de 1928» a Talca (Xile). El cas de Eduard Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1880-Barcelona, 1928) és interessant.

Començà com a arquitecte municipal en alguns ajuntaments del Maresme (Vilassar de Mar, Canet de Mar, Mataró). Al 1913, però, s’integrà dins el grup hoteler belga de Georges Marquet. Projectà, aleshores, alguns hotels i casinos que han esdevingut edificis emblemàtics: a la capital de Bèlgica (Brussel.les), a la Côte d’Azur (Cannes, Niça), a la capital catalana (Barcelona, uns magatzems Art-Déco, al carrer Pelai), a la capital espanyola (Madrid, Hotel Palace), a Portugal (Lisboa, Coimbra i Cascais). L’arquitectura catalana també es globalitzà.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento