Començà com a arquitecte municipal en alguns ajuntaments del Maresme (Vilassar de Mar, Canet de Mar, Mataró). Al 1913, però, s’integrà dins el grup hoteler belga de Georges Marquet. Projectà, aleshores, alguns hotels i casinos que han esdevingut edificis emblemàtics: a la capital de Bèlgica (Brussel.les), a la Côte d’Azur (Cannes, Niça), a la capital catalana (Barcelona, uns magatzems Art-Déco, al carrer Pelai), a la capital espanyola (Madrid, Hotel Palace), a Portugal (Lisboa, Coimbra i Cascais). L’arquitectura catalana també es globalitzà.
Es el cas d’alguns arquitectes i mestres d’obres: Josep Forteza, un dels que va posar en marxa l’Escola d’Arquitectura de Santiago de Xile (el 1897), Josep Pijoan, al Canadà, Hermegild Franquet (des de 1900, a Panamà), Miquel Bertran de Quintana, a Mèxic, Eugeni Campllonch i Julià Garcia, a Buenos Aires, Emili Boix, a Montevideo, Joaquim Codina a L’Havana, Melcior Juanpere i Prats que «implantà un sistema de fabricació de cases prefabricades» a Cuba, Joan Comerma a Nova York (Les voltes de la Gran General Station) i Filadèlfia (la Penn Central Station), Duch & Grau (a Cochabamba, Bolívia), Josep M. Gimeno, arquitecte de dos dels «pocs edificis que no van caure durant el terratrèmol de 1928» a Talca (Xile). El cas de Eduard Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1880-Barcelona, 1928) és interessant.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios