La intensa campanya s’acompanyarà d’una exposició itinerant per incidir en eixos temàtics com la neteja, el soroll, espais de convivència, animals de companyia i mobilitat, seguint el model de la ciutat de Barcelona.

La sensibilització es buscarà també a través de missatges televisats i una sèrie d’animació, La Lua i el món, de 195 capítols de tres minuts. Per als ajuntaments també hi haurà subvencions i assesorament tècnic. La Diputació té un pressupost de 7 milions d’euros per aquests programes i 625.000 euros de subvencions per la Xarxa.

El doctor en ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, Ricard Zapata, va analitzar ahir els paràmetres d’actuació per als tres grups de treball que elaboraran els diferents models i plans d’incivisme i va detallar alguna de les causes que poden fomentar l’incivisme.

El primer grup elaborarà el discurs polític sobre el civisme. El Model Pla Local de Civisme, el segon dels grups de treball, cercarà fórmules per abordar els problemes relacionats amb l’incivisme i, el tercer, analitzarà les 40 ordenances que hi ha en vigor a la província, amb el suport de juristes i tècnics.

L’exemple dels polítics

De les causes de les actituds incíviques, en van destacar el desconeixement de les normatives, especialment entre els immigrants («la falta de papers genera actituds negatives»), i l’apatia social propiciada «per la desconfiança del ciutadà en els polítics», una reflexió bàsica per aplicar les lleis des de la classe política».

«L’ordenança es pot desbordar»

Marta Comas, coordinadora del Pla de Civisme de l’Ajuntament de Barcelona, va advertir ahir que l’aplicació de l’ordenança de civisme pot desbordar l’Administració si intenta aplicar-la en tota la seva extensió, per això, cal potenciar «els petits fets quotidians» i marcar-se fites per anar-les assumint de forma progressiva. Montse Rosell, responsable del pla de nova ciutadania del Prat, va destacar la dificultat d’aplicar els plans «per la poca estabilitat de les administracions».