No és moda o no hi ha diners. Els matrimonis celebrats a Catalunya el 2009 es van desplomar un 9,5%, de manera que es van registrar 27.504 enllaços, segons l’Idescat. Aquesta és la xifra més baixa des del 1953, encara que, llavors, la població era la meitat de l’actual. Conseqüència: ara hi ha 3,7 matrimonis per cada mil habitants, quan aleshores n’eren el doble. Causa: la crisi té tots els números.

"No esperàvem un descens així, que pot estar influït per la crisi, perquè suposa una despesa gran", apunta la cap d’Estadístiques Demogràfiques, Dolors Olivares, que matisa que caldrà esperar als propers anys per confirmar aquesta hipòtesi. El descens es podria justificar pels diferents usos? "Les tendències demogràfiques són més lentes. El canvi hi és, però no és tan sobtat", raona. L’Idescat creu que una part dels enllaços que no s’han celebrat es podrien recuperar els anys vinents.

N’hi ha més de civils

Els matrimonis catòlics suposen el 25,4%, tot i que ara són un 23% menys nombrosos. Els civils (74%) són els majoritaris i només cauen un 3,6%. Les unions del mateix sexe (891) van ser les que millor han suportat la crisi (-0,4%).

L’edat de les primeres noces es retarda cada cop més: els homes, als 32,9 anys i les dones, als 31,7: són 3,3 i 3,9 anys més que fa una dècada. El 27% són segons i posteriors casaments. Les parelles estrangeres o mixtes ja arriben al 23,6%, quan el 2000 només eren el 6,1%. El més comú en aquests casos és un home espanyol i una dona sud-americana.

De Viladecans a Cornellà

Viladecans (4,5) i Girona (4,3) són els municipis de més de 50.000 habitants amb major índex de matrimonis. A la cua se situen Cornellà (2,8) i Esplugues (2,9). Barcelona (3,5) es troba en meitat de la taula. Els mesos de juliol, juny i setembre són els preferits per anar al jutjat o passar per la vicaria.