El nou parc natural de Collserola creix en 779 hectàrees i frena l'urbanisme

  • Comprèn 8.259 has en 9 municipis i 2 àrees d'especial protecció.
  • Es garanteix la circulació en bici la caça de porcs senglars.
  • S'hi restringeix l'edificació.

La serra de Collserola ha estat declarada, finalment, parc natural. Després d’anys de negociacions i quan el 31% de la superfície total ja està urbanitzada, s’ha aprovat el decret que permetrà protegir les 8.295 hectàrees del parc. Amb aquesta decisió, s’ha ampliat el territori blindat en 779 hectàrees.

"Conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials" són els objectius que s’ha marcat la Generalitat a l’hora de crear el parc natural, que inclou dues reserves naturals parcials de protecció superior: la Rierada-Can Balasc i la Font Groga.

Els terrenys protegits estan compresos en nou termes municipals: Barcelona, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha destacat la singularitat d’aquest nou parc natural pel fet d’estar envoltat per tres milions d’habitants i perquè rep dos milions de visitants l’any. Concretament, 10 zones "requeriran una ordenació específica", ha destacat Baltasar. Entre elles, hi ha Vallvidrera, les Planes o Mas Fortuny.

Malgrat que el conseller ha assegurat que es podrà seguir circulant en bicicleta per Collserola, va apuntar que en un futur no s’hi podrà fer ciclocròs. Pel que fa a la caça, Medi Ambient vol demanar "la col·laboració a les societats de caçadors per rebaixar la intensitat de senglars a Collserorla". Això sí, l’accés en vehicle privat a la zona estarà més restringit.

La declaració de Collserola com a parc natural va ser definida per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, com un "reforç jurídic i també econòmic en la preservacio d’aquest espai".

Des de l’oposició, CiU va criticar que l’acord hagi trigat cinc anys "per les discrepàncies dins el mateix govern tripartit, les pressions de tota mena i algunes complicacions legals". Segons va criticar aquest grup municipal, per aquest motiu, la Generalitat ha deixat d’aportar fins a 700.000 euros al consorci que gestiona el parc. Jordi Portabella (ERC) va reclamar garanties per no urbanitzar els límits del futur parc.

Des de l’entitat ecologista Depana, el seu secretari general, Lluís Toldrà, ha celebrat que finalment hi hagi hagut acord. Ara bé, ha assenyalat que han quedat "alguns serrells que es podrien haver esmenat", com l’eliminació del dibuix d’algunes infraestructures.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento