¿Què faria per un tros de cel?

Igual seria capaç d’esperar. És una cosa que em costa.

Aquí el DVD és el principal.

La primera idea va ser aquesta. Després vaig suggerir agafar quatre temes i remesclar-los. I des de la discogràfica em van proposar fer un disc amb col·laboracions. És un disc dual on moltes cançons tenen una versió lírica i una més experimental.

I Joel Joan canta un tema.

L’havia sentit cantar i el tio té un registre molt ben aprofitat. Sempre em deia: «Quina sort que tens, jo volia ser cantant». El vaig animar a participar al disc.

¿Cap cançó és definitiva?

Una cançó no és un fòssil. Hi ha una concepció de la música molt efímera.

¿En aquest treball dóna més espai a les melodies?

En l’anterior disc em vaig preocupar molt per la paraula. Ara era el moment de donar més vidilla als músics amb qui treballo, que són còmplices del treball. Hem jugat a regirar les cançons.

També hi ha més música electrònica.

Si hagués tret el CD només no sé si ho hauria fet. Però al DVD ja mostrava el directe. Al CD hi ha el que tenia curiositat per provar, però no gosava per no acabar de trencar els esquemes a ningú.

¿S’ha tret l’etiqueta?

Ni vull ni es possible. Forma part de la vivència de la gent. Però sí que potser veure el Gerard Quintana encasellat en un estil s’està trencant.

¿Aquest és l’autèntic Gerard Quintana?

És el d’ara. El canvi coincideix amb que començo a tenir fills. He acabat cantant els discos com els hi canto als meus fills: amb més tranquil·litat i certa tendresa.

¿I si hagués de deixar la música, a què es dedicaria?

A escriure. Tinc vàries coses engegades i potser algun dia dono la sorpresa.

Bio

Gerard Quintana va néixer a Girona el 1964. Durant 17 anys va ser el cantant de Sopa de Cabra. Aquest és el seu tercer treball en solitari.