L’amo de l’animal, en comptes de recollir-lo, l’havia escampat  per la paret. Ho vaig netejar i, commocionat, vaig pensar que potser allò era un homenatge-al·legoria al caganer que enguany no pot lluir les natges al pessebre de la plaça Sant Jaume. Res no ha canviat en aquest pont: les màfies de l’incivisme continuen fent-se seu el Raval, convertint-lo en Ravalàndia.

El bar de sempre, en comptes de tancar a les tres de la matinada, ha baixat la persiana a les 11 del matí. A la porta té una enganxina de l’Ajuntament, d’aquelles de la campanya antisoroll, en què es veu un ninot dormint a un llit. Quina hipocresia...! Com que el districte de Ciutat Vella no hi posa solució, se m’ha ocorregut que podria completar el pla d’orinaris públics amb un de xurreries. Podria oferir xocolata amb xurros de bon matí a la sortida d’aquests locals. Es podria crear l’Institut Municipal de la Xocolata amb Xurros.

I, si funciona, també, l’Institut Municipal de la Xocolata amb Melindros... perquè n’hi ha per llepar-se els dits!!!