A Catalunya, i majoritàriament a Barcelona, hi ha més de 36.800 persones que no tenen casa o estan a punt de perdre-la. Són sense sostre, gent gran i dones maltractades acollides en albergs o persones que no poden fer front al pagament del lloguer o la hipoteca. Una situació que ha empitjorat amb la crisi. Els afectats són gairebé cinc de cada mil ciutadans, segons dades d’un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, però fet en base a dades del 2008.

Així, pràcticament la meitat d’aquestes persones que no tenen l’allotjament garantit, 5.526, responen a casos en què no s’ha pogut pagar l’habitatge. Són ciutadans que han hagut de deixar casa seva i anar-se’n a viure amb familiars o amics. També hi ha els desnonats i les víctimes de violència domèstica. La major part d’aquests casos tenen lloc als municipis de l’àrea de Barcelona.

Segons la Generalitat, "aquestes realitats s’associen amb el context de crisi econòmica actual", però es consideren "situacions puntuals que es podran resoldre en uns mesos". Les persones abocades a viure en barraques i caravanes eren un total de 12.435 l’any 2008, l’últim de què es disposen dades. Suposa el segon gran problema d’habitatge, segons l’estudi.

S’han detectat, així mateix, 5.526 casos de persones sense habitatge. Responen a homes sols i es concentren en major proporció a Tarragona i Barcelona. Per últim, les persones sense sostre superen ja els 3.400 casos. Una xifra que, a hores d’ara, podria haver crescut, atès que la crisi s’ha aprofundit el darrer any.

L’estudi assenyala que les persones que actualment no tenen un allotjament o estan a punt de perdre’l tenen ingressos propis; això sí, normalment inferiors als 6.000 euros i provinents de l’atur o de pensions. Segons dades oficials, a Catalunya és on s’ha arribat a un major grau de compliment del Pla d’Habitatge i Rehabilitació estatal, amb un percentatge que supera el 196%.