L’alcalde estava decidit a canviar el sentit de la direcció dels carruatges en alguns carrers per millorar la mobilitat, sobretot, els dies de pluja. A Badalona, a les cinc de la matinada, s’havia registrat un greu accident. Un home, que volia entrar a la vila amb un carro de cavalls, s’havia adormit en plena conducció. El tramvia, que en aquell moment sortia per fer el seu recorregut, se’l va trobar de cara. L’infeliç va despertar-se de cop en adonar-se de l’impacte imminent i, sense pensar-s’ho dues vegades, va saltar a corre-cuita del carro. Va tenir tanta mala sort que va anar a parar a sota de les rodes i va morir a l’acte esclafat.

Més d’un havia esperat amb delit l’arribada del Carnaval i més d’un havia lamentat, mossegant-se la llengua, la mala sort que havia portat la climatologia adversa. Però era dia de festa i els més incondicionals estaven disposats a sortir al carrer i mostrar a la resta de vianants la seva disfressa. La rua d’aquell Carnaval no va passar a la història per ser la més multitudinària, ni tampoc per ser la més colorista i vistosa. Tampoc no va congregar tant de públic com altres anys quan va baixar Rambla avall. Si va destacar per alguna cosa, va ser pel mal temps i per un grup d’engrescadors que anaven perfectament disfressats d’operaris del clavegueram, equipats amb els vestits reglamentaris i amb tots els instruments necessaris per sanejar les entranyes de la ciutat.

Alguns portaven plànols de la xarxa i s’aturaven a parlar amb els espectadors, donant-los tantes explicacions com els demanaven. A mesura que anaven avançant pels carrers del centre de Barcelona, els membres de la colla del clavegueram anaven plantant una banderola a totes i cadascuna de les obertures de clavegueres que es trobaven pel camí. Aquell va ser el seu Carnaval.