Este incremento, de siete puntos respecto al año anterior, se debe, sobre todo, al aumento de las segundas nupcias o posteriores (son el 20% del total) y al incremento de bodas en las que uno de los cónyuges es extranjero (son el 14% del total y han crecido un 20%), como consecuencia de la inmigración.

Alrededor del 60% de los menores de 30 años opta por casarse en cerimonias religiosas, mientras que la mayoría de los que superan esta edad prefieren casarse por lo civil.

El grupo mayoritario de parejas que se casan tienen entre 25 y 29 años y la edad media del matrimonio es de 33 años para los hombres y 30 para las mujeres, cinco años más que hace 20 años. Julio es el mes con más bodas, seguido de septiembre.

Citats amb el jutge de pau l’any que ve

Una parella de Caldes es casa pel civil perquè no estan d’acord amb la política eclesiàstica. L’Annabel i el Pedro, de 33 i 28 anys respectivament i fills adoptius de Caldes de Montbui, han escollit l’opció civil per casar-se l’any que ve.

Ja fa quatre anys que viuen junts i no combreguen gaire amb l’opció catòlica. Si bé ella es defineix com una persona conservadora, en Pedro, que també és creient, està convençut que la política eclesiàstica només respon a «un afany explícit d’obtenir diners». És, per tant, amb aquest ànim de no continuar contribuint al que per a ells és una «farsa», que han optat per l’opció civil per dur a terme el seu enllaç matrimonial. No obstant això, han deixat clar que l’Ajuntament també fa pagar per utilitzar les seves instal·lacions el dia del casament.

Un amic els casarà a l’ermita del Remei

Són catòlics no practicants i es casen per l’Església perquè és una opció seriosa i sincera. La Sílvia té 23 anys, en Ramon 28 i els dos han escollit casar-se l’any 2007 a l’ermita del Remei de Caldes de Montbui.

Tots dos es declaren catòlics, encara que no practicants, i estan convençuts que el matrimoni «els unirà per sempre». Consideren que és una opció «seriosa i sincera» i, per tant, la prefereixen a la civil, tot i que admeten que és igual de bona que la catòlica.

Tant la Sílvia com el Ramon prefereixen casar-se a viure junts sense passar abans per l’església.

El fet que mantenen amistat amb el mossèn del poble, i no per motius religiosos, ha donat encara més punts a que l’enllaç matrimonial entre tots dos es faci realitat per la via de l’Església i no pel civil.