A Filomena Cardoso se li va obrir el món quan una cunyada li va parlar de la mediació familiar. La separació de la seva parella s’havia convertit en una «guerra», un rosari de retrets que impossibilitava el diàleg.

La primera sessió amb el mediador va ser un desastre però, com passa en el 25% dels casos, la firma de la pau va arribar amb dues trobades més.

Ara la relació amb el seu ex és «molt, molt cordial gràcies a la mediació», admet la Filomena. «Si li haig de fer un petó perquè m’ho demana el nen, (quatre anys) li faig».

La falta de cultura i, sobretot, la poca informació que advocats o jutges faciliten sobre aquesta via fa que siguin poques les parelles que opten per la mediació.

En dos anys el Centre de Mediació Familiar de Catalunya (

www.gencat.net/justicia/medfam o 93 567 44 84) ha ajudat a separar-se a un centenar de parelles. L’únic requisit per atendre-les de franc és que un dels dos tingui dret a la justícia gratuïta.

El 70% dels que van mediar va arribar a un acord, que el jutge incorpora a la sentència. Hi ha consens perquè «se’ls fa un vestit a mida, amb pensions que es poden pagar o règim de visites que es pot cumplir», il·lustra la directora del Centre, Anna Vall. I per tant, creix el compliment dels pactes i es redueix el «desgast personal». La mediació suposa un «canvi en la dinàmica del conflicte» perquè s’atorga a la parella «el protagonisme en la solució», valora Anna Vall. La Filomena coincideix i diu que, al principi, «només et vols menjar l’altre», sentint com a victòria «la seva humiliació».