D’aquests, 30 no els reclama ningú o l’estat del cos fa molt díficil la seva identificació. És llavors quan s’inicia, a partir de l’ordre judicial, un procés d’identificació en què hi participen els forenses i els Mossos.

Abans de fer l’estudi, al cadàver se li fa un reportatge fotogràfic de la cara, la roba, els objectes personals, els tatuatges i piercings (si n’hi ha). El que fan els forenses, tant els antropòlegs, que estudien els ossos, com els odontòlegs, és aconseguir dades que puguin ser comparades amb el que s’està investigant: edat, sexe, alçada, raça i d’altres. També s’investiga si hi ha hagut violència. Les identificacions es fan mitjançant una comparació entres les dades que aporta la Policia (antemortem) i les que extreuen els forenses (postmortem). En els casos en què no hi hagi familiars que facilitin informació, la identificació es fa amb fotografies de desapareguts.

Quan la identificació es fa esperar, els cadàvers es traslladen a un congelador, on hi poden estar anys.