El llenguatge de signes és la cultura dels sords i l’escola ho respecta, però són conscients que és l’aprenentatge en llengua oral i escrita el que farà que assoleixin els objectius acadèmics necessaris per desenvolupar-se a la societat. Raquel Perich té dues filles a l’escola, una sorda, i afirma que «al col·legi es ve a aprendre, no a aprendre a parlar». Des de P3 cada nen té un signe (basat en un tret característic). A 6è hi ha quatre nens sords: la Laura, el Marc, el Víctor i el Lluís; i dues cotutores, una d’elles, la Queti Gutiérrez, s’encarrega del llenguatge de signes. Els nens sords fan totes les assignatures a l’aula, excepte les llengües, ja que el nivell és diferent.

Per a la Queti, és gratificant que els nens entenguin els companys i que tots puguin participar-hi. Així tenen les mateixes possibilitats. Malgrat l’entusiasme, creu que cal més confiança i suport moral de l’Ajuntament.