Els alquimistes d’aquest joc de mans són joves que, des de l’autogestió, i amb molt esforç, han adequat un conjunt de polígons per fer-hi una mena de carpa circense, un teatre, un skate park, un local d’assaig, una sala de pintures, un parell d’horts i algunes vivendes. Tret dels llits, tots aquests serveis estan oberts  «a qualsevol qui vulgui venir», segons explica Tatín Horacio, un dels alquimistes.

Esforç físic i cops de puny

Aquest espai, entre els carrers Tànger i Sancho d’Àvila, fa  cinc anys que està okupat i, per transformar-lo, no s’ha utilitzat cap vareta màgica. Els més implicats han treballat de valent per treure les rates i moltes deixalles. També van haver de lluitar, i fins i tot pegar-se, amb uns okupes que, més preocupats per organitzar festes, es van instal·lar al polígon.

El que més preocupa a en Tatín davant d’un possible desallotjament és que s’acabin talant els arbres «tant bonics» que hi ha. «Nosaltres podem anar a un altre lloc», diu.

Música i malabars

Malgrat viure en un món tan diferent, com tots, han de treballar. Alguns d’ells es dediquen a fer acrobàcies o malabars en aniversaris, per actes de l’Ajuntament o, senzillament, als semàfors. Altres, com en Sevi de El Misterio del Gusano, fan sonar els seus ritmes llatins pels escenaris. Tanmateix, segons afirma, «aquí ja no fem concerts perquè molesten els veïns».