1883: Catalans de dins i de fora

Entre el 23 d’abril i el 3 de maig de 1883, a un congrés de la secció catalana del Partit Federal espanyol, presidit per Francesc Sunyer i Capdevila i Josep Maria Vallès i Ribot, s’aprovà un projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya.
O, en la terminologia del moment, un projecte de «Constitució per a l’Estat català dintre de la federació espanyola». Segons un expert com González Casanova, «sense dubte, és el millor text constitucional del federalisme espanyol i català». L’article 3 del Títol II d’aquest projecte d’Estatut (de 113 articles, agrupats en 12 títols) respon a la pregunta de qui és català.

La resposta és molt clara: «Són catalans : 1) Tots los nascuts a Catalunya». Sigui quina sigui, doncs, la seva procedència, el seu origen o les seves creences. I afegeix: «2) Los fills de pare o mare catalans, encara que hagin nascut a fora de Catalunya». La catalanitat es transmet, doncs, per via materna i, també, per via només paterna. I són catalans els fills «americans» de la primera onada d’emigració de catalans a Amèrica (1830-1880). Hi ha un tercer punt : són catalans « 3) Los de fora de Catalunya que hagin obtingut carta de naturalesa».

Un no-català amb «carta de naturalesa» esdevé automàticament català. I un quart punt: «Los que sens ella (s’entén: la carta) hagin guanyat veïnat en qualsevol poble de Catalunya». Els nous veïns, vinguts de fora, quan «hagin guanyat veïnat» també seran catalans.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento