Fins a 76.308 pisos del mercat lliure estan pendents de vendre’s a Catalunya. D’aquests, 3.751 són a la ciutat de Barcelona. Aquestes dades oficials contrasten amb els registres públics de sol·licitants d’habitatges socials i encara s’arriba a prop de 150.000 vivendes buides si s’hi sumen les dels especuladors i les que tenen en cartera els bancs.

Només a la Borsa Jove d’Habitatge van rebre 183.629 demandes l’últim any tancat (2008) i Barcelona té 12.402 inscrits al registre de sol·licitants de pisos socials. Per la seva part, el Departament d’Habitatge, que va crear un registre propi al novembre, no ha proporcionat xifres.

Segons l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE), un 18% dels habitatges nous sense vendre’s són pisos turístics o segones residències. S’acumulen, sobretot, fora de les zones més poblades. La conurbació de Barcelona concentra 11.119 immobles nous que queden per vendre (3,8 per mil habitants), mentre que a la província (sense l’àrea metropolitana) s’arriba a les 31.296 unitats (taxa de 12,7 per mil).

"No és una xifra tan greu com ens imaginàvem", ha dit el secretari general de l’APCE Catalunya, Josep Donés, per a qui és necessari diferenciar zones. No és el mateix la conurbació de Girona (1.374 pisos nous buits) o Tarragona (5.088) que les àrees turístiques d’aquestes demarcacions (5.336 i 8.513, respectivament).

A aquests pisos caldria afegir "els que s’estan construint, els que han acumulat els especuladors i els que tenen els bancs", ha afirmat el director del màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària, Gonzalo Bernardos.

"Sent optimistes, en seran uns 150.000 a tot Catalunya; sent pessimistes, prop de 300.000. No sabem ben bé l’excés d’habitatge", ha explicat el professor de la UB, que creu que per donar sortida a la demanda caldrien 2 anys. Habitatge volia comprar pisos a promotors si admetia una rebaixa per destinar-los a protecció oficial, però la iniciativa no va tenir èxit, com tampoc la de lloguer.