En concret, foren elegits: 1) 15 diputats del Partit Socialista (amb Joan Reventós com a cap de llista), 2) 11 del Pacte Democràtic (una coalició de liberals, demòcratacristians i socialdemòcrates, liderada per Jordi Pujol), 3) 8 del Partit Socialista Unificat de Catalunya (el partit eurocomunista, que va celebrar el seu I Congrés, prop de Paris, el 1956), 4) 8 de la Unió del Centre Democràtic (un partit que barrejava polítics de la dictadura amb partidaris de la democràcia), 5) 2 de UDC-CC (un grup liberal), 6) 1 de Esquerra de Catalunya (aliança electoral entre republicans liberals i comunistes) i 7) 1 de ‘Alianza Popular’ (encapçalat per un exministre de la dictadura).

Aquests resultats són propis d’una economia avançada i d’una societat europea madura, on la complexitat de la vida social du a l’afermament electoral de tot un bon ventall d’opcions polítiques. Lluny, doncs, de l’eixorc bipartidisime de Madrid i de Cantabria- les Castelles-Extremadura (i d’altres països del món). Amb alguns canvis, entre 1977 i 2005, hi ha diversos partits i coalicions de partits catalans, als parlaments de Madrid, Barcelona i Estrasburg .