Sí, i ha crescut tant en els alumnes de18 anys com en els més grans de 25 anys, la formació al llarg de tota la vida i segones carreres.

¿No estem creant més futurs aturats?

No. L’estadística diu que les persones amb estudis universitaris estan menys aturades que les que no en tenen, i això és especialment cert en les dones. L’altra qüestió és quina és la qualitat de l’ocupació. És indignat les condicions dels joves, treball precari i sous miserables de 500 o 600 euros.

Tenim més universitaris que a Alemanya. ¿Hem de replantejar els estudis?

Aquí l’educació superior és pràcticament universitària, mentre que a Alemanya l’equivalent als cicles formatius superiors absorbeix un 30% de la formació superior. Caldria augmentar l’oferta de cicles per donar cabuda a qui vol un ensenyament més orientat una professió.

¿Llavors cal més FP?

La prioritat hauria de ser incrementar l’oferta superior més vocacional. Com Catalunya és un país sense recursos naturals, necessitem apostar decididament per la formació.

¿Cap a on han d’anar les universitats per adaptar-se?

Cap a la flexibilització d’horaris, permetent que es facin estudis sense haver-se de matricular en una carrera completa i l’educació no presencial. Són les tres eines bàsiques del futur.

¿És partidari d’introduir proves orals als universitaris, com passa als Estats Units?

Un examen seria anecdòtic però crec que és important que al llarg de l’estudi els estudiants adquireixin un domini lingüístic suficient i sàpiguen expressar-se oralment i per escrit. Aquest és un dels aspectes importants de l’espai Bolonya (espai universitari europeu). Es vol que una persona quan es graduï no només sigui vàlida en Física o Història sinó que a més tingui capacitats comunicatives.

¿Catalunya està preparada per a l’homologació europea de llicenciatures, com demana la Declaració de Bolonya?

Catalunya està molt millor que l’Estat i ara ja tenim unes 90 titulacions homologades. Però a l’Estat espanyol el procés no estarà acabat l’any 2010 perquè el PP no hi va tenir cap interès.

¿Però els programes Erasmus o Sòcrates estan garantits?

Sí, aquests sí, però Bolonya contempla titulacions avalades per diverses universitats europees i no només per la pròpia. És un segell de qualitat als estudis i facilita la integració laboral o la carrera científica o acadèmica.

El Govern acaba de garantir els estudis de Filologia Catalana. ¿Els estudiants no han de patir?

No, hi haurà estudis universitaris de català com déu mana. La polèmica és fruit dels residus de l’estat centralista que vol que tot sigui uniforme i ordenat des dels despatxos de Madrid. Mentre que Bolonya aposta per l’autonomia de les universitats, perquè no siguin clòniques.

Menys clar és el futur de l’enginyeria tèxtil, que a Catalunya té un pes important.

Sí, ara mateix és una titulació que no està al catàleg. Però com el tèxtil està en crisi necessitem tècnics ben informats per innovar en productes i tècniques. El mateix passa amb el disseny, amb molta implantació a Catalunya però no a Madrid o Badajoz. Per què no pot tenir un bon tractament universitari?

¿Després de l’aprovació del domini ‘.cat’, vindrà el ‘.ct’?

No té res a veure perquè és una denominació geogràfica, que delimitaria les quatre províncies catalanes. El ‘.cat’ defineix una cultura i serviria per a un casal català de Mèxic o una universitat amb estudis de catalanística de Bejin. Hi ha un manament del Parlament aprovat per unanimitat per aconseguir el ‘.ct’ però és veritat que serà una feina complicada.

Bio

Nascut a Xàtiva (la Costera) l’1 de gener   del 1945. És catedràtic d’Enginyeria Quí   mica i acumula una extensa carrera en el camp de la investigació. Entre els anys 1994 i 1998 va ser rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És conseller des de l’any 2003 per ERC.