Pau Casals torna a l’exili amb l’exposició que avui s’inaugura al Palau Moja. El mundialment conegut violoncel·lista és objecte d’una mostra que recorre el seu exili arran de la Guerra Civil. Entre la fi del conflicte, el 1939, fins al 1973, Casals va residir a França i Puerto Rico.

Fotografies i documents inèdits del músic recorden, al mateix temps, la seva activa lluita des del món de l’art per la instauració de la democràcia al nostre país. Casals hi va tornar, però, l’any 1979, mort i repatriat.

La conservadora del Museu Pau Casals d’El Vendrell, Núria Ballester, i, a la vegada, comissària de l’exhibició, va comentar ahir durant la presentació de la mostra que Casals «va ajudar els refugiats, va mantenir una posició de lluita constant contra les dictadures i es va implicar en l’exili català i en el combat per les causes de la pau i la llibertat».

Aquest posicionament queda plasmat en tot un seguit de cartes que el violoncel·lista va escriure a refugiats, intel·lectuals i polítics de l’exili, les quals formen part de la mostra. I també amb les donacions econòmiques que Casals va fer a molts refugiats.

Tot el material que surt avui a la llum prové dels arxius que la vídua del mestre va donar recentment a la Fundació Pau Casals. A aquest fons s’ha afegit part de l’Arxiu Tarradellas o la Biblioteca de Catalunya (que custodia el llegat del Doctor Trueta, exiliat a Anglaterra, i gran amic de Casals). En una de les missives, l’artista es refereix al nazisme com «la bèstia que està amenaçant tot el món».

Des del sud de França, l’autor va ajudar els refugiats oferint, com a punt de trobada, la seva habitació al Grand Hotel de Prada. El 1957 va marxar a a Puerto Rico, d’on era la seva mare, on va morir als 96 anys.

•Palau Moja. Portaferrissa, 1-3. Inauguració avui a partir de les 20.00 hores. Més informació al web www.paucasals.org.