Els catalans que rebin una herència o una donació pagaran menys impostos. Seran la majoria, però potser no tots. És l’única cosa clara que es pot extreure de la resolució aprovada en l’última jornada del Debat de Política General, per iniciativa del PSC, ERC_i ICV.

Hi ha dubtes: no se sap a qui beneficiarà, ni si pot haver-hi receptors que hagin de pagar una mica més que ara si la seva herència és gran. La mesura s’aprovarà abans del proper estiu, segons el diputat del PSC Antoni Comín.

Pero sí que es coneix que es reformarà. És a dir, el gravamen no s’eliminarà, tal com demanaven PP i CiU. També es persegueix que l’impost sigui «just», «equitatiu» i «progressiu». «Busquem l’equitat. Pensem que la càrrega per als patrimonis mitjans és excessiva», apuntaven ahir fonts del Departament d’Economia.

ICV va deixar la porta oberta a un possible increment per als més poderosos: «Quan s’avalua [un impost], uns poden pujar i altres, baixar», va advertir el diputat Jordi Miralles.

«L’impost és molt imperfecte. Si en reps d’algú viu, es paga entre un 5% i un 9%, però si el donant ja és mort, el tipus base és el 32%», raona Juan José Terraza, soci d’Ernst & Young Abogados. «Un pas seria equiparar els dos règims. Seria més efectiu», assegura. Catalunya ha recaptat fins a l’agost 656 milions d’euros i en preveu 991 per a tot el 2009, un 2,5% del pressupost per a enguany.

Quant a la falta de més concrecions, Catalunya seguirà entre les autonomies que grava successions i donacions. No es paga al País Basc, ni al País Valencià, Balears, Madrid, Navarra, Cantàbria, la Rioja i Castella-Lleó. La polèmica per aquest impost no és nova. El 2007 es va eliminar en el 80% de les transaccions, les de fins a 600.000 euros de pares a fills o entre cònjuges.