A la gran Barcelona li correspon un gran centre. Però hem de pensar que les instal·lacions no són d’aquí o d’allà sinó que s’han de veure com un únic sistema penitenciari de Catalunya.

Fins al 2007 no entraran en funcionament les noves presons. Fins llavors, ¿com es gestiona la política penitenciària amb uns centres saturats?

Estem construint uns mòduls prefabricats a Quatre Camins i hem transformat un mòdul de Can Brians en zona residencial. Estem maniobrant amb el que tenim, però tots hem de ser conscients que fins al 2007 passarem la maroma.

L’enduriment del Codi Penal no ha ajudat a esponjar.

Hem demanat al Ministeri de Justícia que revisi alguna norma penal que no beneficia el sistema penitenciari.

¿Què canviaria de les lleis?

El PP va retallar els beneficis penitenciaris per compliment de condemna i va lligar el règim de llibertat a pagar la responsabilitat civil. Tenim gent que no pot sortir perquè té 90.000 o 100.000 pessetes per pagar i estan a dintre sense fer res. Eliminant el benefici del treball, els interns no tenen cap estímul per treballar i portar-se bé.

¿Hi haurà justícia de proximitat l’estiu vinent?

El positiu és que el que durant 20 anys ha estat una reivindicació de l’Ajuntament ja forma part d’un projecte de llei però el procés serà lent. Sent optimistes, potser estarà a finals de l’any vinent.

Hi ha molta gent que té ganes que es posi en marxa per acabar amb l’incivisme.

L’actuació d’aquesta justícia és més de mediació que no de repressió. Hi ha països on hi ha més gent sotmesa a mesures penals que no pas penitenciàries i són més efectives i també més barates. A Catalunya passa a l’inrevés. No podem portar tothom que fa alguna cosa malament a la presó. Hem d’anar avançant cap a les mesures alternatives.

¿No és un cert fracàs aplicar mesures penals a l’incívic?

El sistema penal sempre reflecteix un fracàs social, que les regles de convivència mínimes han estat vulnerades.

¿En la tolerància amb l’incívic, hem pecat de progres?

Sí, potser sí. Així com a d’altres matèries hem pecat de ser poc progres i decidits a lluitar contra la marginació i la pobresa, però sí que ens han faltat referències.

¿En què s’ha fallat per arribar a aquesta situació?

La delinqüència com a tal no puja. En deu o quinze anys s’han trencat certes referències, el respecte, la tolerància a tots els nivells, a l’escola, la família, a la tele.

¿Com es recuperen els valors?

Hi ha d’haver una presa de consciència col·lectiva. Hi ha hagut una dimissió de responsabilitat ciutadana.

¿I la justícia local resoldrà l’incivisme?

Serà una carta més a jugar, amb la de la sensibilització ciutadana o l’actuació policial.

Un altre punt negre de l’administració de justícia són els registres civils. Hi ha queixes pel funcionament.

Són una assignatura pendent de la democràcia espanyola i una hipoteca sobre la tranquil·litat social, el desenvolupament econòmic. Pateixen crònicament d’una insuficiència de recursos però en gran part d’un mal plantejament organitzatiu. Caldrà que posem alguns recursos més però està clar que si no hi ha millor organització és llençar els diners. I aquí hi ha d’haver la col·laboració de jutges, secretaris, funcionaris, la Generalitat, el Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial.

¿Com veu que dos mesos després de l’estrena ja s’hagin reforçat els jutjats de violència domèstica?

Ja es veia venir que aquest model introduiria elements disfuncionals en el conjunt.

Bio

Barcelona, 1940. Doctor en Dret, és catedràtic d’universitat. Entre 1990 i 1994 va ser rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). President de la plataforma Ciutadans pel Canvi, que dóna suport al PSC. És diputat al Parlament des de la legislatura anterior.