1983: Les platges metropolitanes

Francesc RocaNOTICIA22.09.2005 - 01:56h
El 1933, un grup de tècnics clarividents, i molt ben connectats, havia promogut la constitució d’una cooperativa per construir una ciutat de cap de setmana i de vacances, a tocar de Barcelona, davant de 8 km de platges, a Castelldefels-Gavà-Viladecans, unes platges, aleshores, inaccessibles i ocupades pels mosquits.
Fou la Cooperativa La Ciutat de Repòs i de Vacances del GATCPAC, el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània, suprimida el 1939. Cinquanta anys després, un grup d’ajuntaments, constituït en Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona decideix planificar la construcció de parcs urbans i de 30 km de platges metropolitanes, de Montgat a Castelldefels.

Construir platges al costat de la gran concentració urbana barcelonina ha estat –és, encara– una feina difícil i feixuga, car, mosquits a banda, hi ha, al nord del Delta del Llobregat, uns corrents marins que s’enduen la sorra, i hi ha hagut, arreu, altres usos –fabrils, ferroviaris, residencials, residuals– de la línia de la costa barcelonina.

El 1992, els Jocs Olímpics d’estiu van ésser un bon motiu: la minúscula platja de la Barceloneta va començar a ésser ampliada. S’han anat construint noves platges amb noms amb ressonàncies històriques: Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella, que demanen, per part del sector públic una atenció constant i grans obres de manteniment i reparació cada primavera, que utilitzen unes màquines molt potents. Es calcula que aquestes platges metropolitanes tenen, en el 2000 i següents, uns 14 milions d’usuaris cada any.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento

© 20 Minutos Editora, S.L.

Queda prohibida toda reproducción sin permiso escrito de la empresa a los efectos del artículo 32.1, párrafo segundo, de la Ley de Propiedad Intelectual. Asimismo, a los efectos establecidos en el artículo 33.1 de Ley de Propiedad Intelectual, la empresa hace constar la correspondiente reserva de derechos, por sí y por medio de sus redactores o autores.