La calaixera era més difícil de construir, i per tant, més cara, però permetia ordenar molt millor, més racionalment, la roba. El triomf de la calaixera, al segle XVIII, dit el «Segle d’Or del Moble català», és paral·lel als avenços de la raó il·lustrada al Set-cents. Les calaixeres de 1676 son encara «un moble de calaixos, encara que grans i profunds».

Al XVIII, les calaixeres catalanes, per exemple de noguera amb marqueteria de boix, situades als dormitoris i a les sales d’estar, comencen a substituir  -mai completament- a les caixes. Hi ha dos derivacions de les calaixeres amb un cert èxit : els tocadors i els escriptoris. El món modern -més ric, més ordenat i més funcional- comença a obrir-se pas dins el sempre un xic caòtic món medieval.